Gai­rebé ningú pen­sava que a dos par­tits per aca­bar el Barça perdés la imba­ti­bi­li­tat. El Lle­vant ho va fer (5-4) en un espec­ta­cu­lar par­tit, no tant pel joc sinó per la incer­tesa dels gols. En el minut 56 el Barça per­dia per 5-1!, i en el 70 ana­ven 5-4; que­da­ven 20 minuts, però no va acon­se­guir empa­tar. Va sor­pren­dre Val­verde can­vi­ant l’1-4-4-2 habi­tual pel 1-4-3-3. Messi no hi va ser, però tant el mig del camp com la davan­tera eren juga­dors estel·lars, i Cou­tinho com a gran figura mar­cant tres gols. Estic ple­na­ment con­vençut que els juga­dors volien asso­lir aquest repte tant o més que el tècnic, però els greus errors tàctics en la col·locació, la falta de poder físic i la tar­dança a l’hora de fer els can­vis, entre altres coses, van argu­men­tar la der­rota. En prin­cipi, la prin­ci­pal tasca dels defen­sors és defen­sar, i quan mar­xen els late­rals, s’ha de cobrir la zona lliure dei­xada. Si la pos­sessió de pilota es perd per erra­des en les pas­sa­des, la pressió imme­di­ata és obli­gada. Per fer això el físic és fona­men­tal, i quan els juga­dors van jus­tos de força hi ha can­vis des de la ban­queta. A l’entre­na­dor li costa molt fer can­vis, això no és nou, ja que ho ha fet en molts par­tits i el fac­tor sort no sem­pre el tens de cara. Seria injust cul­pa­bi­lit­zar juga­dors que han jugat molt poc. Per què no tenen més minuts per com­pro­var si són aptes o no per a l’equip? Quan va sor­tir Denis, ja tard, va demos­trar pro­ta­go­nisme i per­so­na­li­tat. Fa ràbia veure com s’escapa una pos­si­bi­li­tat d’or de fer història, però com en tot s’ha de girar full. Mol­tes gràcies, Andrés Ini­esta, pel teu gran fut­bol que ens has donat, i molta sort.