Xi Jinping ha dit prou
El Chongqing Dangdai no incorporarà el blaugrana Andrés Iniesta, malgrat que per molts les peces del puzle encaixessin –el propietari del club també controla el 46% de l’empresa que té els drets d’imatge del jugador, Media Base Sports– i, per tant, en la premsa ja es donés per fet fa dies que el manxec recauria a la suculenta CSL. No obstant, el comunicat no trenca relacions amb el jugador, sinó que assumeix que es mantindrà una relació comercial i formativa per fomentar el futbol al gegant asiàtic tot i no fer-li calçar les botes.
De fet, el comunicat serveix per resumir en quin punt es troben les inversions xineses en la indústria del futbol. Mentre que entre el 2014 i el 2017 el mercat es va hiperliberalitzar –els inversors xinesos van gastar uns 2.100 milions d’euros en actius del sector–, a partir del 2017 el govern de la Xina va revisar els seus plans i va potenciar la desinversió en aquells sectors no estratègics, entre ells l’entreteniment. De fet, seguint el full de ruta de 2014 –i també el que diu el comunicat del Chongqing–, el creixement del futbol a la Xina ja queda clar que ha de començar per baix, pel futbol formatiu. És aquí on hi ha marge de creixement i interès, i on es troben moltes de les empreses europees que s’han endinsat en aquest mercat.
La crida a replantejar la tipologia d’inversions de les corporacions xineses en la indústria del futbol no només ha impedit que Iniesta recaigui a la CSL, sinó que ha fet sortir Wanda de l’accionariat colchonero igualment com podria posar en risc l’idil·li econòmic que l’Espanyol té amb Chen Yansheng. Si bé Rastar va arribar a Barcelona aixoplugat per la il·lusió governamental de fer del país una gran potència futbolística (a tots nivells), avui Xi Jinping ha canviat d’enfocament: l’estratègia per fer créixer el talent futbolístic és bottom-up. L’Espanyol es veurà obligat a treure diners “de sota les pedres” –m’explicava el cronista blanc-i-blau, Roger Requena– i això vol dir també que l’èxit esportiu que, segons els negociadors periquitos pel magnat podria arribar a esperar uns anys, es faci més necessari que mai. Sense bons resultats es farà molt difícil que Rastar continuï confiant en l’equip per millorar el seu posicionament en els mercats asiàtics. Només un avantatge: continuarà sent de Barcelona. I la ciutat ven.