L’Espa­nyol ha aca­bat la tem­po­rada i ho ha fet amb més decep­ci­ons que ale­gries. La sen­sació final, i més vist les pres­ta­ci­ons de la plan­ti­lla en els últims cinc par­tits, és que hi havia equip per a molt més. El temps s’ha mal­ba­ra­tat i pel camí s’han cre­mat il·lusi­ons. El pro­jecte ini­cial de Chen Yans­heng només ha durat dues tem­po­ra­des. Podríem entrar a expli­car el perquè d’aquest curt recor­re­gut, però el fet final és que s’ha cre­mat una etapa que havia de por­tar glòria espor­tiva al club. Aquest va ser el pro­jecte que es va expli­car a l’afició i amb més detall als tècnics i juga­dors. Molts es con­si­de­ren enga­nyats de veure un equip que havia de llui­tar al cim de la clas­si­fi­cació i que es torna a con­for­mar amb sal­var l’expe­di­ent i con­ti­nuar a mitja taula però amb una inversió força supe­rior. L’Espa­nyol ha mal­ba­ra­tat molts diners i ara ha de cor­re­gir els seus dèficits pres­su­pos­ta­ris, amb l’afe­git que la política exte­rior de la Xina li juga en con­tra i els acci­o­nis­tes del Group Ras­tar volen recu­pe­rar part de la inversió feta en el club. Això aboca l’equip a un únic camí: ven­dre els seus millors actius. Els dies vinents assis­ti­rem a aquest ritual de tras­pas­sos per qua­drar els balanços, i amb les engru­nes caldrà fer foc nou. Començar de zero per enèsima vegada. Sísif ves­teix de blanc-i-blau. L’Espa­nyol s’ha fet un fart de pujar la pedra fins al cim, però quan pensa que ja ho té fet, aquesta rodola de nou cap avall. Caldrà veure com es rein­ter­preta l’enti­tat amb un guió d’estre­tors i de limi­ta­ci­ons a totes ban­des.