“L’adeu d’Iniesta pot ser una bona oportunitat per als joves del planter.” Aquesta frase va ser pronunciada per Josep Maria Bartomeu en l’entrevista que va concedir al programa El matí de Catalunya Ràdio. Es defensava el president del Barça quan van insinuar-li que la feina feta en el futbol formatiu els últims anys no havia acabat de rutllar per la poca presència de jugadors del planter que han fet al salt al primer equip aquestes últimes temporades recordant que el potencial de futbolistes i l’eternització per mèrits propis de jugadors com ara el manxec havien complicat fer el salt definitiu de les joves promeses formades a La Masia. Carles Aleñà podria ser el gran beneficiat per la marxa de Don Andrés al futbol japonès. Té talent, ADN Barça, certa experiència en el primer equip i va fer una aposta clara de futur renovant quan tenia ofertes importants d’equips europeus. Vol triomfar de blaugrana i sap que per fer-ho necessitarà la confiança d’un entrenador, que la té de Valverde, perquè el vol amb ell al primer equip, la sort que tot jove necessita i la paciència, una qualitat imprescindible en els joves que arriben al cim del tot. Sergi Roberto n’és el millor exemple. Malgrat l’ostracisme viscut amb Gerardo Martino i en el primer any de Luis Enrique, ara ja ningú el veu fora de l’onze inicial del Barça del present i del futur.

En aquesta entrevista i també en la que va concedir a El món a Rac1 ja fa uns quants dies, a Bartomeu li va faltar autocrítica a l’hora de valorar el que està succeint en el futbol formatiu i també en especial al Barça B. Massa insistència a donar la responsabilitat de tot a la sanció de la FIFA i no a veure que hi ha algunes coses que s’han de canviar. No té sentit que el filial blaugrana incorpori un munt de futbolistes, molts amb un estil molt allunyat del que persegueix o hauria de perseguir el Barça, que tothom al club ja sap que mai arribaran al primer equip per mantenir la categoria i que això no s’hagi aconseguit després de la confirmació del descens o que l’ascensor entre el segon equip del club i el primer equip s’hagi aturat en l’últim esglaó. La feina que es fa en la base és molt bona i ho acrediten els títols i que venen fornades de molts futbolistes. El que no acaba de rutllar és el pas final. Bartomeu es va felicitar, i és totalment lògic, per l’èxit del juvenil A, campió de la Youth League contra el Chelsea, però caldrà que des del club es confiï plenament en els joves futbolistes d’aquest grup que tinguin fusta de primer equip. La plantilla del Barça B ha d’estar formada per jugadors formats a la casa i els minuts han de ser per a aquells que estan cridats a l’elit. Encara que això signifiqui sacrificar o que passin a tenir rols secundaris alguns jugadors que ja portin més temps en el filial. A aquestes alçades, han de prevaldre el talent i la perspectiva de futur més que no pas l’antiguitat. Els joves han de saber que el club confia en ells i això no és només duplicant o triplicant els salaris davant les ofertes de l’exterior. Cal que, de tant en tant, vagin entrant en l’òrbita del primer equip, en partits i entrenaments.

Fer pujar Aleñà i pensat també en Oriol Busquets en espera de saber com es recupera és una excel·lent notícia. També la renovació de Riqui Puig. I encara ho seria més veure Miranda alternant-se els minuts amb Jordi Alba ben aviat i Cuenca com a tercer o quart central de la plantilla. En aquest juvenil A hi ha molt talent i molt futur. Cal fer-li confiança.