No es tracta de les inicials de cap jugador del Barça, sinó del que Pep Segura, el mànager esportiu del club, ens va explicar als senadors sobre els principis de l’estil que inculcaven als jugadors que entraven al futbol formatiu. Eren Posició, Possessió i Pressió. Va comentar també com n’era de difícil de retenir les perles del planter davant de les ofertes milionàries que feien equips potents que vigilen la fàbrica blaugrana. El recorregut que els responsables del club pintaven als jugadors convencia a la majoria però no a tots ni al seu entorn, que a vegades es deixava enlluernar per la possibilitat immediata d’una fitxa més alta de la que és raonable. Un pensa quin registre tan diferent és aquest del que ha de gestionar, per exemple, en el seu viatge al Brasil per veure possibles nous fitxatges per al primer equip.

Mantenir una certa coherència en les retribucions dels juvenils i del Barça B és bàsic i, per fortuna, de les fornades que es van produint se’n van pocs dels que es considera que tenen futur. Quant al primer equip, el Barça no se salva de l’aberració a què ha dut el mercat. Que la gran reforma de l’estadi valgui el mateix que sis Dembélés o, en un valor actual, dos Messis, fa veure les coses clares. Un lent camí cap a la sensatesa, malgrat que no es guanyi tot, amb bon futbol de conjunt i un parell d’estrelles que entusiasmin els afeccionats, seria garantia de subsistència quan forçosament vingui un període de vaques magres.