Sols
No és creïble. És increïble. Cap responsable directiu del FC Barcelona va acompanyar el Barça B a Albacete. Probablement és un viatge incòmode. No hi ha bones combinacions per anar a Albacete. Ningú els ha acompanyat en el dol. Un dol previsible. En el pitjor moment, no per menys esperat, ja se sabia que podia passar en qualsevol moment, s’ha consumat, i als jugadors i al tècnic els calia el suport i l’escalf dels responsables esportius de la institució. Han estat sols. Ningú no pot negar el descens. És una evidència que cal deixar enrere per treballar per un futur immediat lluny de lamentacions i de l’acceptació dels errors comesos. Ara es reclama un canvi de rumb i una nova planificació del filial per destacar el valor l’equip juvenil, la joia de la casa per obligació i per devoció davant d’un descens esportiu inevitable tal com han anat les coses. Aquestes últimes temporades, al filial s’han fet molts fitxatges, massa, per un rendiment a curt termini que han resolt ben poca cosa i que no ajuden a recompensar i valorar la feina que es fa en el futbol de base. Es pot aventurar a dir que es trenca la filosofia blaugrana de sempre per unes urgències esportives que no troben o no busquen una solució en els recursos futbolístics de la Masia, on els haurien de tenir sempre disponibles. Es reclama al futbol de base i de formació blaugrana saber competir i demostrar el valor el sistema de joc. I guanyar. I aprendre. I transmetre. El filial no és aliè a tot plegat. També s’haurien d’aplicar els mateixos valors. En el filial, els jugadors tenen el primer equip a tocar com un bon aparador, i últimament l’han tingut molt lluny. Han de treballar en el filial per pensar que el primer equip del Barça espera amb els braços oberts un grapat de jugadors fets en els equips inferiors.
Ha passat 22 anys a Can Barça i en la seva marxa ni un sol paràgraf parlat en català. El futbol de formació del Barça treballa valors. I treballa la integració. I en els plans educatius que segueixen els esportistes el català és una assignatura. Passi que no hi tinguin ballet clàssic, que en podrien tenir per guanyar en flexibilitat, però quatre paraules en català... Ningú no podrà parlar d’adoctrinament d’un gran futbolista com Iniesta, que sempre s’ha mostrat agraït però poc expressiu.