Opinió

La Copa, entre Escil·la i Caribdis

Laura Ràfols, la capi­tana del Barça, va fer pre­sent dis­sabte un mite grec. S’enfrontà, com Ulis­ses, als dos mons­tres de l’espa­nyo­lisme xenòfob i exclo­ent. Escil·la de sis caps que, ama­gat en una cova, vol devo­rar els nave­gants cata­lans cap a la lli­ber­tat, un dia serà el PP, l’altre el PSOE, l’altre Cs o qui cal­gui, i a la riba opo­sada hi ha Carib­dis, un altre mons­tre marí, que s’empassa grans quan­ti­tats d’aigua tres vega­des al dia i les escup altres tan­tes vega­des, esde­ve­nint un remolí capaç d’engo­lir l’embar­cació cata­lana. En aquest cas el pre­si­dent de la Fede­ració Espa­nyola de fut­bol que, en el clima anti­ca­talà, no dei­xava que la juga­dora posés la ban­dera cata­lana a la copa gua­nyada.

Tri­om­fava el fut­bol de plena essència. Fra­cas­sava la política de vol galli­naci. La ban­dera cata­lana és cons­ti­tu­ci­o­nal, mal­grat amb aquesta seva Cons­ti­tució la girin com els sem­bla. Un par­tit intens, un joc de tu a tu. L’avenç impa­ra­ble del fut­bol femení que mou milers de per­so­nes. Qua­li­tat i tècnica, estratègia i tàctica d’un fut­bol que cada cop és de més i més qua­li­tat.

Els clubs cata­lans, i els espa­nyols copi­ant-los, es nodrei­xen del plan­ter, un camí excel·lent en una soci­e­tat on la dona és tan pre­sent en el món espor­tiu. I ja de soca-rel apa­reix el polític enze de torn que vol tallar els sen­ti­ments més per­so­nals. Laura Ràfols va fer un acte de sobi­ra­nia per­so­nal de fer­mesa de club, de lli­ber­tat de pen­sa­ment. Davant un mas­cle alfa, va dir que no es dei­xava manar. Una doble victòria, la Copa i la dig­ni­tat naci­o­nal cata­lana.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.