La mala relació entre Valentino Rossi i Marc Márquez ha convertit el món de Moto GP en un món de bàndols. L’afició sempre ha tingut el seu pilot favorit, evidentment, però el respecte i l’admiració per tothom ha estat el fil conductor durant anys. Des que dos dels més grans es van enemistar, Moto GP viu una futbolització espantosa. Mugello va viure aquest cap de setmana un nou episodi d’aquesta nova etapa, quan l’afició de Rossi va celebrar la caiguda de Márquez. La resposta del cerverí, estel·lar: “Ja ho van dir tot divendres, quan hi havia un pilot a la grava i no sabíem si estava viu o mort, i ells només es preocupaven d’escridassar-ne un altre quan l’enfocaven les càmeres”, va dir en referència a la caiguda de Petrucci. No hi puc estar més d’acord. Independentment que una i altra caiguda no tinguessin res a veure pel que fa a la gravetat, estem arribant a un punt que se celebra veure volar pels aires el gran rival, sense pensar que el teu gran ídol pot córrer la mateixa sort en el revolt següent. De duels n’hi ha hagut sempre, i això ni canviarà ni cal que canviï, però aplaudir la caiguda d’un pilot que va a 250 km/h ens pot fer perdre el nord i oblidar que aquest espectacle és possible perquè uns quants decideixen jugar-se la vida, fins i tot havent vist com amics i companys l’han perdut davant dels seus ulls. I sento llàstima quan la gent gaudeix veient un pilot a terra, perquè sento que es perd el respecte a l’esport, i no a l’esportista.