Ha estat aquests dies Josep Guardiola per Caldes de Malavella participant en el Costa Brava Legends Trophy, un exemplar torneig de golf solidari que ha reunit la gent del futbol. El tècnic del Manchester City s’ha exposat als mitjans per dir, com és habitual, coses interessants. Per exemple, que li encantaria acabar la seva carrera com a entrenador tornant als orígens, és a dir, a la formació. Sempre hem defensat que els millors entrenadors haurien de treballar a la base ja que és aquí on la incidència sobre el jugador és més efectiva. Llàstima que el sistema allunya ràpidament els millors tècnics de les nenes i els nens i els acosta als diners i al reconeixement mediàtic que acompanyen el futbol professional.

La qüestió és que a Can Barça, aquesta àrea del futbol formatiu torna a situar-se a primera línia. Del club i mediàtica. Com sempre expliquem, la ignorància del president Bartomeu en la matèria i la seva incapacitat per a trobar bons referents (els indiscutibles, els que van convertir el Barça en la referència mundial, han fugit espantats per la línia ideològica futbolística adoptada des del rosellisme cap aquí) ha generat una inestabilitat permanent i continuada de difícil reparació.

Bartomeu està preocupat. Normal. Sense arguments per a l’anàlisi futbolística, s’ha refugiat sempre en els resultats per a valorar l’èxit o el fracàs. El què i no el com. I el què és que el segon equip blaugrana ha baixat a segona divisió B després d’invertir més que cap altre club, de portar jugadors cedits, de fer fora un entrenador i de trencar amb totes les dinàmiques de formació habituals. I que el juvenil A, després de guanyar la Youth League i de distreure els despistats, ha estat eliminat per l’Sporting a les semifinals del Campionat d’Espanya i per l’Atlético de Madrid, a quarts de final de la Copa. En la fase decisiva de la formació, el Barça no sembla el Barça. I, a més, els jugadors de més talent, els assenyalats, fugen abans de fer els 16 anys i fer el salt a la categoria juvenil. No hi veuen futur. Després, és clar, el club els acusa de pesseters. Fa massa temps que Messi ho tapa tot.

El president del Barça està preocupat. Normal. Perquè ha començat a rebre, ara des de dins del club –novetat–, massa senyals d’alerta. Informacions d’alguns tècnics valents que ja no aguanten més i de directius que han fet molta feina abans d’anar al despatx de Bartomeu a parlar sense embuts. Fa molt temps que planen ombres sobre la Masia sense que la junta intervingui. El seu pla no ha donat resultats i la conseqüència és que ja fa cinc anys que ningú segueix les passes de Sergi Roberto al primer equip. Toca reaccionar d’una vegada.

Tornem al principi. A Caldes de Malavella, Guardiola va dir que un dia voldria tornar a relacionar-se amb el planter. Potser en aquest Barça del futur amb Piqué de president, amb Iniesta de director esportiu i amb Xavi d’entrenador. Potser en un Barça on no es canviï de política esportiva i de persones cada temporada. Potser on els interlocutors siguin vàlids per a discutir sobre una pilota.