Fer un canvi de peces en la secretaria tècnica d’un club en ple mes de juny no seria la millor idea tenint en compte que és ara quan més es treballa en aquests departaments. Sí que es comença a planificar i a fer feina molt abans però és ara quan els telèfons dels membres de les direccions esportives treuen fum dia sí i dia també. I en aquest context, el FC Barcelona va anunciar la temporada passada que Éric Abidal i Ramon Planes passarien a encarregar-se de la secretaria tècnica del club en substitució de Robert Fernández, que té contracte fins al 30 d’aquest mes però que ja feia moltes setmanes que s’ensumava que estava vivint els seus últims dies com a executiu blaugrana. Ningú no li havia ofert la continuïtat i els rumors sobre que seria un dels damnificats per tot el negatiu que ha passat aquesta temporada eren creixents. A més a més, ja havia estat degradat quan li van posar per sobre Pep Segura com a mànager general. La feina de Robert en els tres anys que ha estat al club té encerts i errades però en cap cas no es pot considerar un fracàs la seva gestió. S’han fitxat alguns jugadors interessants per al futur de l’equip i s’han seguit guanyant títols.

El dia 18 Abidal serà presentat oficialment i serà en aquell moment quan podrem conèixer quin és el projecte que té pensat per al Barça del present i del futur, perquè signarà un contracte per a les tres pròximes temporades, i com pensa treballar amb el seu adjunt Ramon Planes. Sí que sabem pel va assegurar el 2015, quan es va presentar per al mateix càrrec en la candidatura de Joan Laporta, que tenia plena confiança en el planter i que volia fer una aposta perquè més joves formats a la casa tinguessin un lloc en el primer equip. Esperem que no es desviï d’aquestes intencions i que aquesta sigui la seva proposta un cop arribi al càrrec. La renovació de Riqui Puig, una de les perles del planter, anunciada ahir, és un bon primer pas.

A Abidal i Planes els esperen dies de molta feina. La que sembla més urgent és la de convèncer Griezmann perquè fitxi pel Barça després de la forta pressió que està exercint l’Atlético de Madrid en forma d’una oferta econòmica que supera amb escreix la blaugrana. Abidal ha de ser l’encarregat de fer-li veure al seu compatriota que si va al Barça tindrà més opcions de guanyar títols i de jugar al costat del millor del món, Leo Messi, mentre que si es queda a Madrid el més probable és que només infli uns zeros més el seu compte corrent però no pas el seu palmarès. Una altra operació que pràcticament ha deixat enllestida Robert Fernández és la de Lenglet, un altre francès, i en aquest sentit la feina d’Abidal de convèncer el defensa del Sevilla no sembla pas gaire complicada. Si finalment no pot convèncer Griezmann sí que aquest nou tàndem en la secretaria tècnica tindria un problema més gros i s’hauria de veure quin pla B proposen a la junta directiva.

La major feina, com sol passar en el Barça, serà moure’s amb habilitat en el mercat pel que fa a les sortides. En aquest aspecte sí que hi ha molt marge de millora respecte als seus predecessors. Valverde vol una plantilla més curta que la de la temporada passada i s’ha de buscar destí als cedits, Deulofeu ja és del Watford, però queden per resoldre els casos de Rafinha, Munir, Douglas i Samper. I també aconseguir quantitats interessants per a aquells jugadors que no compten per al tècnic en el seu segon any del projecte.