Tenim molt a dir

Des de la ini­ci­a­tiva #onsónles­do­nes ja fa temps que es tre­ba­lla per denun­ciar la poca presència feme­nina en els mit­jans de comu­ni­cació. I ara, en motiu del mun­dial de fut­bol, enge­guen un recompte per veure quan­tes dones escri­uen arti­cles d’opinió espor­tius. Doncs aquí en tenen una! Ja m’hi poden comp­tar. Cer­ta­ment, no cal tenir poders espe­ci­als per aven­tu­rar que en tro­ba­ran poques. Hi ha poques dones par­lant d’esports i hi ha poques dones, i homes, que par­lin d’esport femení. Humil­ment, i apro­fi­tant l’opor­tu­ni­tat que em brinda L’Espor­tiu, intento que la balança no quedi tan des­com­pen­sada, opi­nant i par­lant d’esport femení. Un petit gra­net de sorra, per veure si aviat podem tenir una gran platja.

La rea­li­tat, però, ara mateix és poc entu­si­as­ma­dora. Hi ha poques arti­cu­lis­tes i ter­tu­li­a­nes als mit­jans de comu­ni­cació. Em consta que s’està fent un esforç per redreçar aquesta situ­ació. La pressió de pla­ta­for­mes com #onsónles­do­nes, de les pro­fes­si­o­nals del sec­tor i de la soci­e­tat en gene­ral pràcti­ca­ment ha obli­gat a fer-ho. No tots els mit­jans s’han donat per assa­ben­tats d’aquesta neces­si­tat, però la gran majo­ria sí. L’altra cosa són els resul­tats que s’estan acon­se­guint. La presència feme­nina va a més però l’objec­tiu de la pari­tat és llunyà. Cal con­ti­nuar amb aquesta lluita de pressió, aquesta gota malaia, aquesta veueta cons­tant que no deixa des­can­sar la consciència dels qui deci­dei­xen qui opina. Però les dones també hem d’assu­mir la nos­tra res­pon­sa­bi­li­tat i apro­fi­tar totes aque­lles fines­tres que se’ns obren, per peti­tes i poques que siguin, per tenir veu. I, en aquest sen­tit, em consta que costa tro­bar dones que vul­guin escriure i que vul­guin ser pre­sents a les tertúlies. I, per par­lar d’esports, encara més. Els motius, com a dona, també els entenc. De la soci­e­tat patri­ar­cal en que­den molt més que remi­niscències. Diria que està encara ple­na­ment ins­tau­rada. I això, a les dones, ens car­rega un pes fami­liar i social que, mol­tes vega­des, ens obliga a triar entre això o l’àmbit pro­fes­si­o­nal. Animo les dones, però, a fer l’esforç per ser pre­sents, per ser cares i ser veus. Perquè més enllà del que repre­senta en sen­tit per­so­nal, és una apor­tació al col·lec­tiu, al peri­o­disme i a la soci­e­tat. Par­leu, escri­viu, opi­neu sem­pre que pugueu. Tenim molt a dir.