El man­dat de Josep Maria Bar­to­meu no s’acaba fins al 2021. És a dir, que encara li que­den tres anys més per seguir desen­vo­lu­pant el seu pro­jecte, àmpli­a­ment apro­vat pels socis en les últi­mes elec­ci­ons a la pre­sidència del club. El FC Bar­ce­lona és tan sin­gu­lar, però, que fa que al vol­tant de l’enti­tat ja s’esti­guin movent diver­ses per­so­nes amb la intenció de pre­sen­tar bata­lla en els pro­pers comi­cis. En breu ja es començarà a res­pi­rar cert clima elec­to­ral en l’entorn, que en cap cas ha de sig­ni­fi­car que pugui ser un fac­tor de deses­ta­bi­lit­zació men­tre es vis­qui amb natu­ra­li­tat i sense temors. Ara bé, no ens hem d’enga­nyar i tot­hom sap que al vol­tant del Barça sem­pre s’hi han mogut molts interes­sos i que més soroll del nor­mal segur que n’hi aca­barà havent. El club ha demos­trat de sobres que està capa­ci­tat per sobre­viure en un esce­nari com el que s’obrirà segu­ra­ment la pro­pera tem­po­rada. Perquè no s’ha d’obli­dar que tot això vol dir que en l’horitzó hi ha un procés democràtic per esco­llir nou pre­si­dent i que la massa social del club està viva, té inqui­e­tuds i vol par­ti­ci­par en el futur de l’enti­tat.

Se sap que l’actual pre­si­dent, Josep Maria Bar­to­meu, no es pot pre­sen­tar però que la intenció és que de l’actual junta direc­tiva apa­re­gui un can­di­dat con­ti­nu­ista. Durant molt de temps s’havia par­lat que seria Jordi Car­do­ner, que mai ha ama­gat que li faria il·lusió ser pre­si­dent, però en els últims mesos els rumors que sem­pre sor­gei­xen al vol­tant del club asse­nya­la­ven que l’esco­llit podria sor­tir d’entre algun direc­tiu nou que entrés a la junta després de les sor­ti­des que es van pro­duir, com les de Susana Monje, Car­les Vilar­rubí i Jordi Monés. Encara queda molt temps, perquè Bar­to­meu en cap cas té pre­vist avançar les elec­ci­ons, però caldrà veure què acaba pas­sant. Podria ser, també, que algun direc­tiu actual volgués començar a fer pas­sos enda­vant per pre­sen­tar-se.

Qui ja ha sor­tit a la llum pública per anun­ciar que con­cor­rerà a les elec­ci­ons és l’empre­sari de Gra­no­llers Víctor Font. Pre­sent en la llista de Marc Ingla el 2010, va renun­ciar a pre­sen­tar-se als comi­cis del 2015 perquè el seu pro­jecte inno­va­dor que pro­posa per al club encara estava verd i no tenia la via­bi­li­tat necessària per recla­mar la con­fiança del soci del Barça. Ara, tres anys després, con­si­dera que és el seu moment i anirà a totes. Font con­si­dera que el club blau­grana està enmig d’una tem­pesta per­fecta i que la seva pro­posta, tant pel que fa a l’àrea espor­tiva com a l’econòmica i social, farà que l’enti­tat sobre­vis­qui a tots els seus com­pe­ti­dors. No té intenció de fer una opo­sició dura però no pensa man­te­nir-se callat quan sor­gei­xin temes d’enver­ga­dura que afec­tin el FC Bar­ce­lona. I un d’aquests pot ser el que acabi pas­sant amb la pla­ni­fi­cació espor­tiva d’aquest estiu, amb els can­vis en la secre­ta­ria tècnica o el des­ga­vell que ha supo­sat tot l’assumpte de l’intent fallit del fit­xatge de Gri­ez­mann.

I al marge de la can­di­da­tura con­ti­nu­ista i de la de Víctor Font, ben segur que altres per­so­nes ja s’estan movent per veure si poden pre­sen­tar alguna altra pro­posta. Un d’aquests podria ser Joan Laporta. L’expre­si­dent no va poder batre Josep Maria Bar­to­meu en les últi­mes però es va aco­mi­a­dar amb un “no sur­ren­der”, així que no se’l pot des­car­tar. Com tam­poc que apa­re­gui un out­si­der que reclami una opor­tu­ni­tat per a algú que suposi un autèntic foc nou per al Barça. Ja ho veu­rem.