Fa només deu dies que es disputa el mundial de Rússia i, tot i que encara queden més de tres setmanes de futbol, en aquests pocs dies de competició ja han quedat apuntats alguns dels trets característics que poden marcar aquest campionat.

D’entrada, cada copa del món que passa es fa més evident que el futbol també es globalitza i que les enormes distàncies que fa uns anys hi havia entre les grans seleccions i les més modestes s’han anat escurçant progressivament.

El tòpic que no hi ha rival molt accessible ha quedat clar durant la majoria dels partits que s’han vist fins ara. Tret d’algunes excepcions com l’Aràbia Saudita o Panamà, que per ara han exhibit un nivell més fluix, en la resta d’enfrontaments s’ha pogut veure igualtat, resultats ajustats i també alguna sorpresa.

En segon lloc, també destaquen els pocs gols marcats. Si comptem, per exemple, els setze primers partits que corresponen a la primera jornada dels vuit grups, trobarem que s’han fet onze gols menys si ho comparem amb el mundial del Brasil d’ara fa quatre anys. Molts empats i victòries per la mínima que representen un pas enrere respecte de l’últim campionat disputat i que ens retornen, si fa o no fa, als números del mundial de fa vuit anys a Sud-àfrica.

Tercer. Menys eficàcia golejadora però, en canvi, més encert en les accions a pilota aturada. Aquesta pot ser una bona mostra del perquè els partits són més igualats. Hi ha menys gols en general però, per contra, han augmentat els que arriben producte d’una jugada d’estratègia. I aquests, sovint, són els que acaben desequilibrant els partits.

I per acabar, i vistos tots aquests condicionants, fa la impressió que en aquests primers dies, més que partits de la fase de grups estiguem ja presenciant enfrontaments de vuitens o de quarts de final. Moltes precaucions per part de tots els equips, futbol més aviat garrepa i un excés de conservadorisme més típic d’un partit d’eliminatòria que no pas d’una primera fase.

Tot plegat fa que aquesta primera part del mundial hagi estat marcada més per l’ensopiment i el poc espectacle que no pas per l’entreteniment. Tant de bo que en les tres setmanes que falten canviï la dinàmica de la competició.