De tercera categoria
Els Jocs Mediterranis són una competició esportiva de tercera categoria. Es facin a Tarragona, a Beirut, a Nàpols, a Marsella o a Esmirna. I ara que ningú s’emprenyi i consideri que aquesta afirmació és una ofensa, perquè és un fet absolutament objectiu. Una mica generós i tot, segons com es miri. Em sembla que tots estaríem d’acord que els Jocs Olímpics i els campionats del món estarien en un primer nivell de competicions esportives. Podríem considerar, fins i tot, que els Jocs Olímpics estarien per sobre dels mundials, tot i que això no és cert en tots els esports, com ara el futbol. O sigui, Jocs Olímpics i campionats mundials, primera categoria. En la segona categoria trobaríem els campionats continentals –europeus en el cas que ens ocupa, però també africans, asiàtics, panamericans...–. Imagino que estarem d’acord que uns Jocs Mediterranis estarien per sota de les competicions esmentades fins ara. Doncs el que deia, de tercera categoria. Igual que els Jocs de la Commonwealth, els Jocs Europeus, els Jocs del Carib, dels Balcans o del Sud-est asiàtic. I no és cap menyspreu. És la realitat. I una altra realitat és que ara en parlem en la mesura que ho fem perquè es fan a casa, a Tarragona. I ni nosaltres, ni ningú, li donaria la dimensió que li dona si es fessin a Beirut, a Nàpols, a Marsella o a Esmirna i no a Tarragona. I si encara no n’esteu convençuts repasseu els participants dels equips espanyol, francès, italià i turc –les grans potències mediterrànies– i veureu qui posa en acció més patums.