Aquelarre, CDR i llegat

Veure el des­ple­ga­ment del CDR Tar­ra­gona a la platja d’Alta­fu­lla –prop d’un cen­te­nar de per­so­nes–, més groga que el safrà d’una pae­lla valen­ci­ana, va resul­tar dis­sabte al matí vitamínic després de l’aque­larre espa­nyo­lista de la cerimònia d’inau­gu­ració dels Jocs Medi­ter­ra­nis. Ells matei­xos també havien estat la nit abans al Nou Estadi, però no calia ser un linx per veure, a pri­mer cop d’ull, dues coses. La pri­mera, que el camp estava mig buit, i la segona, que les ban­de­res espa­nyo­les gua­nya­ven la par­tida per gole­jada a les cata­la­nes, este­la­des, gro­gues, etc. Felip VI va rebre xiu­lets, però Quim Torra en va sen­tir encara més. És el que hi ha, tot i que pel que sem­bla la SGE va dema­nar entra­des i la res­posta va ser que ja estava ple. Alguna dimissió? Tant perquè no estava ni de bon tros ple com per la selecció de públic que això va pro­vo­car, denun­ci­ada per Ernest Mara­gall. Si més no i bus­cant la posi­ti­vi­tat, la lli­ber­tat d’expressió va per­me­tre veure diver­si­tat de ban­de­res i diver­si­tat de xiu­lets. I això, que no hau­ria de ser notícia, és avui en dia remar­ca­ble. Els orga­nit­za­dors, torno al tema públic, no hau­rien d’haver permès mai que hi hagués tant de ciment en un espec­ta­cle tele­vi­sat.

Amar Addadi, el pre­si­dent del CIJM, va pas­sar olímpi­ca­ment, mai més ben dit, del govern català i del dine­ral que hem posat en els Jocs. Josep Fèlix Balles­te­ros, l’alcalde de Tar­ra­gona que al matí va dir a RAC1–vull creure que enga­nyat o mal infor­mat– que no que­da­ven entra­des, va estar prou bé, expli­ci­tant el drama incòmode del Medi­ter­rani, fent referència a Pau Casals i uti­lit­zant el català com a pri­mera llen­gua. Aplau­deixo, sobre­tot, la presència del pre­si­dent Quim Torra i el seu llaç groc en uns Jocs que paguem tots. La seva assistència era indis­pen­sa­ble i el tren­ca­ment ins­ti­tu­ci­o­nal pro­cla­mat ante­ri­or­ment va evi­tar les crítiques inter­nes per vas­sa­llatge i va expli­ci­tar que no obli­dem la pro­cla­mació del Borbó el 3 d’octu­bre. Sigui com sigui, de moment, el públic no s’ha engan­xat als Jocs i sem­bla que s’hau­ran de rega­lar més entra­des. Però, si som hones­tos, la veri­ta­ble moti­vació d’uns Jocs Medi­ter­ra­nis és el lle­gat i el Palau d’Esports Cata­lu­nya –espec­ta­cu­lar–, la pis­cina olímpica i tota l’Ane­lla Medi­terrània fan goig i per­du­ra­ran.