La (nova) lliçó d’Aíto, a Berlín
Cada cop és més habitual veure tècnics catalans o espanyols emigrar a l’estranger a la recerca d’una oportunitat per demostrar la seva vàlua. I qui sap si teixir un trajecte sòlid que li valgui per tornar. Aíto García Reneses és un cas a part, inclassificable. Per sorpresa de tots, ara fa un any, va acceptar l’oferta de l’Alba de Berlín. No seria res estrany si no fos perquè era la seva primera experiència fora d’Espanya en quatre dècades de treball a les banquetes. Als 71 anys, ha afrontat amb valentia una dimensió desconeguda perquè Alemanya té una cultura i una manera de fer que no són com les d’aquí.
I Aíto hi ha deixat empremta, ha triomfat. És cert, no ha pogut guanyar cap títol –el Bayern el va superar en la final de copa i en la de lliga, a cinc partits–, però el club ha recuperat l’autoestima, la competitivitat i ha adquirit un segell propi, un cop els jugadors han interioritzat el joc per conceptes que propugna. Tots han anat creixent amb l’equip i el desig de la cúpula executiva és que això es vagi fent recorrent a joves formats en la base, en el curt i mitjà termini. Que hi ha matèria primera s’intueix des del moment en què els equips de base han dominat enguany tots els campionats a Alemanya. Més enllà del prisma subjectiu des de la distància, la prova més concloent és la seva designació com a tècnic de l’any, gràcies a vots de capitans i entrenadors de la Bundesliga. Va tenir-ne 123 pels 52 del segon. I el reconeixement dels col·legues és, sens dubte, el millor elogi.