La crònica
Montenegro té un himne amb lletra i els jugadors se’l saben
La ultramoderna piscina de Tarragona 2018 ha estat el principal focus d’atenció fins ara dels Jocs Mediterranis si descomptem la polèmica sobre les entrades, off course. La presència de Belmonte, el seu inici fluix i la posterior redempció, i els èxits de Jessica Vall, que ha brillat amb dos ors, una plata i un bronze, han estat els punts àlgids mediàtics. A banda del domini italià, és clar. Molts somiarem el magnífic i enganxós himne transalpí Il Canto degli Italiani, amb lletra de Goffredo Mameli i música del mestre Michele Novaro, en una piscina plena de banderes majoritàriament espanyoles i amb una única estelada que va lluir només durant l’himne espanyol en homenatge a l’or de Mireia Belmonte. Qüestió de contrapès. En canvi, no es van hissar banderes en cap de les cerimònies. En el tram final, a més, es va escenificar o perpetrar el primer lliurament bufet lliure de la història per incompareixença. La banderera Belmonte, tipa d’esperar que algú donés les medalles dels 400 m lliure, va assumir lideratge i va lliurar el bronze. La magnífica piscina, construïda amb unes plaques metàl·liques, té un pas subterrani que permet fer arranjaments, si fos necessari, sense buidar-la. Alta tecnologia que contrasta amb badades més mundanals. A propòsit de viralitats, els montenegrins van tenir ahir un déjà-vu. La megafonia del Palau d’Esports Catalunya va fallar abans del partit contra Tunísia. Els balcànics el van cantar a cappella amb molt bona sonoritat, un dels pocs avantatges de tenir el pavelló buit. Montenegro ja va viure una situació similar en el mundial d’handbol del 2013 a l’Olímpic de Granollers. Jugava contra França i la megafonia va esclatar. El periodista i speaker català Alberto Montenegro –sí, Montenegro– va instar el públic francès –milers– que cantessin amb els jugadors. La litúrgia va ser viral. Tot seguit, els montenegrins van fer una interpretació més intimista.