El 9 de febrer d’aquest mateix any, fa només cinc mesos, vaig demanar a Svetislav Pesic, el dia de la seva presentació, si sabia quines eren les causes del canvi de paradigma en el bàsquet blaugrana. Si entenia com s’havia passat de ser una secció que guanya la copa d’Europa, a un equip que no arriba a la final de la lliga. I l’opinió del renovat tècnic blaugrana tenia tot el crèdit del món. És un home de bàsquet, amb experiència, que ha guanyat l’Eurolliga de blaugrana, i que serà l’encarregat de redreçar la nau culer cap al camí de l’èxit. Si s’ha de jutjar per la insípida resposta d’aquell dia, el club ha agafat la sortida més fàcil, la del curt termini. Amb la renovació de Pesic s’ha garantit un equip competitiu per una temporada més, però es deixen de banda les necessitats estructurals imprescindibles per tornar a ser un gran club d’Europa. El Barça ha optat per allargar l’agonia.

Pesic és un gran entrenador. I ha donat molt al Barça. Crec que això no ho pot dubtar ningú. Però no és el perfil que necessita la secció. El bàsquet blaugrana ha de ser capaç d’engegar un projecte de tres, cinc o deu anys que el porti a dalt de tot altra vegada. Potser no a guanyar copes d’Europa compulsivament, perquè tampoc és en l’ADN de la secció, però sí a ser un habitual en la final a quatre. I en les finals de lliga, copa o supercopa ACB. Recuperar l’estatus d’equip dominant del campionat, més enllà de si guanyes el títol o no. Cal entendre que, ara mateix, el rival del Barça ha deixat de ser el Madrid. És el Baskonia, el València i, si ens despistem, el Gran Canària. Però per recuperar aquesta hegemonia, per mirar-nos al mirall i agradar-nos, cal un rumb, una direcció, un projecte. I temps. Les idees clares i anar pas a pas.

I per engegar tot això, Pesic no és l’home indicat. La seva elecció reflecteix, a més, els problemes estructurals que marcàvem a l’inici. No era ni la primera ni la segona opció a la banqueta, i per ase o per bèstia, o fins i tot per quotes de poder, els Jasikevicius o Pedro Martínez han acabat per no venir. L’opció Pesic arriba directament del despatx del president, que per molt que hi jugués de petit no és cap professional del bàsquet. La seva elecció és un apagafocs. Resol el problema puntual, però subratlla les mancances estructurals. És la millor opció, d’entre les pitjors.