Opinió

Allargar l’agonia

L’opció Pesic arriba directament del despatx del president, que per molt que hi jugués de petit, no és cap professional del bàsquet

El 9 de febrer d’aquest mateix any, fa només cinc mesos, vaig dema­nar a Sve­tis­lav Pesic, el dia de la seva pre­sen­tació, si sabia qui­nes eren les cau­ses del canvi de para­digma en el bàsquet blau­grana. Si ente­nia com s’havia pas­sat de ser una secció que gua­nya la copa d’Europa, a un equip que no arriba a la final de la lliga. I l’opinió del reno­vat tècnic blau­grana tenia tot el crèdit del món. És un home de bàsquet, amb experiència, que ha gua­nyat l’Euro­lliga de blau­grana, i que serà l’encar­re­gat de redreçar la nau culer cap al camí de l’èxit. Si s’ha de jut­jar per la insípida res­posta d’aquell dia, el club ha aga­fat la sor­tida més fàcil, la del curt ter­mini. Amb la reno­vació de Pesic s’ha garan­tit un equip com­pe­ti­tiu per una tem­po­rada més, però es dei­xen de banda les neces­si­tats estruc­tu­rals impres­cin­di­bles per tor­nar a ser un gran club d’Europa. El Barça ha optat per allar­gar l’ago­nia.

Pesic és un gran entre­na­dor. I ha donat molt al Barça. Crec que això no ho pot dub­tar ningú. Però no és el per­fil que neces­sita la secció. El bàsquet blau­grana ha de ser capaç d’enge­gar un pro­jecte de tres, cinc o deu anys que el porti a dalt de tot altra vegada. Pot­ser no a gua­nyar copes d’Europa com­pul­si­va­ment, perquè tam­poc és en l’ADN de la secció, però sí a ser un habi­tual en la final a qua­tre. I en les finals de lliga, copa o super­copa ACB. Recu­pe­rar l’esta­tus d’equip domi­nant del cam­pi­o­nat, més enllà de si gua­nyes el títol o no. Cal enten­dre que, ara mateix, el rival del Barça ha dei­xat de ser el Madrid. És el Basko­nia, el València i, si ens des­pis­tem, el Gran Canària. Però per recu­pe­rar aquesta hege­mo­nia, per mirar-nos al mirall i agra­dar-nos, cal un rumb, una direcció, un pro­jecte. I temps. Les idees clares i anar pas a pas.

I per enge­gar tot això, Pesic no és l’home indi­cat. La seva elecció reflec­teix, a més, els pro­ble­mes estruc­tu­rals que marcàvem a l’inici. No era ni la pri­mera ni la segona opció a la ban­queta, i per ase o per bèstia, o fins i tot per quo­tes de poder, els Jasike­vi­cius o Pedro Martínez han aca­bat per no venir. L’opció Pesic arriba direc­ta­ment del des­patx del pre­si­dent, que per molt que hi jugués de petit no és cap pro­fes­si­o­nal del bàsquet. La seva elecció és un apa­ga­focs. Resol el pro­blema pun­tual, però subrat­lla les man­can­ces estruc­tu­rals. És la millor opció, d’entre les pit­jors.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)