El mundial de Rússia va començar amb dues bombes: la destitució fulminant de Julen Lopetegui i el documental de Griezmann, produït per una empresa de Gerard Piqué, en què l’ariet francès anunciava que es quedava a Madrid. El futbol és l’opi del poble i genera una espècie de fidelitats inexplicables que permeten perdonar qualsevol error, per greu que sigui en un altre entorn, les conseqüències del qual serien més que lògiques de comprendre per qualsevol mundà.

Però el que sorprèn més és que la destitució de Lopetegui per haver negociar a esquenes de la federació amb el Real Madrid va generar una batalla argumental entre periodistes d’uns i altres mitjans que es van dedicar a buscar herois i traïdors. Culpables a banda i banda com si, en un altre sector industrial, aquest tipus de comportaments fossin normals i donats al debat. No, les deslleialtats no formen part de la bona praxi, en el futbol, en la metal·lúrgia o en el sector dels videojocs, que tan bé coneix Geri. Tant se val! La decisió de Rubiales va ser lògica i, al final, el que va quedar en evidència va ser la complicitat dels mitjans amb el negoci de les veritats interessades, hooligans darrere els micròfons, com si calgués debatre si l’interès nacional estava representat per la llotja del Santiago Bernabéu o la concentració de Krasnodar.

El mateix debat que viurem a Barcelona, ja m’ho veig venir, quan Piqué i Umtiti tornin del mundial. La directiva va mostrar malestar després de publicar-se el documental, però els jugadors van fer com si res. Alba els defensa i evidencia el cisma. Però, per molt que la junta de Bartomeu tingui menys autoritas que les de Laporta o Rosell, si en acabar el mundial no s’evidencia que la institució està per sobre dels negocis privats dels jugadors acabarem tots malament. És clar que, qui té el cull llogat no seu quan vol, i havent trobat en Piqué la gallina dels ous d’or per obtenir els favors de Rakuten, Bartomeu tampoc ho té fàcil per cantar les quaranta al central. El monstre que ha creat, el futur Beckenbauer del Camp Nou, és culpa dels qui no han tingut prou capacitat de lideratge des del despatx. Laportistes o rosellistes, tant me fa, perquè el que el soci vol són bons gestors i coherència en la presa de decisions. Si Piqué és capaç de posar entre les cordes la política dels qui el paguen, la institució se’n ressentirà. I, la institució està per sobre de Piqué, Umtiti i Bartomeu. Cadascú ha de tornar al seu lloc, abans no sigui tard.