El futbol és l’esport rei pel fet de ser sovint, no sempre, imprevisible. Messi és únic, però amb un equip que no té fusta de qualitat mundial en gairebé cap línia ha quedat fora del mundial. Ronaldo, gran finalitzador, també fora, a mans de l’Uruguai, tot força, nervi i sabent el que por fer i el que no. Un treballador equip colombià que, just de qualitat, juga amb la seva feblesa per donar sortida al poc que té, entre ells Yerry Mina.

Què cal fer amb Yerry Mina? La resposta sembla prou fàcil: foguejar-lo en el futbol europeu més ferreny, per mi la Premier o LaLiga, i quan, amb 23-24 anys, no tinguem Vermealen, recuperar-lo. Per la resta, treballar el planter de debò en la defensa sabent que ara amb Piqué, Umtiti, i si ve Lenglet, tenim línia de darrere per uns quants anys ben bons.

No mirem enrere perquè estem encaterinats del planter, sinó que tirant endavant tenim el retrovisor posat i veiem que en totes les èpoques millors del Barça sempre ha estat fonamental el pes dels nois formats a casa. Així de clar i contundent. I comprovable per a qualsevol. Els tècnics, entrenadors i professionals del club hi creuen més que ningú.

La visita a Sandro Rosell per part de Bartomeu va en la línia més digna del club. Més enllà de la justícia, tot honest pensa que és venjança de l’Estat la presó preventiva de més d’un any per haver estat el Camp Nou un tram de la Via Catalana.