El futbol del qual gaudia el meu avi quan era jove i del qual gaudirà la meva filla quan sigui gran no tenen res a veure. Si el món no fa un gir de 180 graus –que no estaria malament!–, l’esport rei serà cada cop més un negoci. Un negoci, un show business en què els diners són cada cop més importants. Per això destaquen actituds com les de Thierry Henry. L’exjugador del Barça, mite de l’Arsenal i actual ajudant del català Bob Martínez al capdavant de Bèlgica, cobra 8.000 euros mensuals per la seva feina amb la federació belga i no se’n queda ni un. El francès dona tot el seu sou a obres de beneficència. El gest és impagable. Perquè ja sé que durant la seva carrera futbolística Henry s’ha fet d’or i que, a més, cobra 6 milions d’euros com a comentarista a la cadena anglesa Sky Sports, però resulta que Titi no té cap obligació de treballar gratis. I ho fa, perquè diu que està fent un màster aprenent de Martínez. I em sembla meravellós. Com també em va semblar meravellós el que va explicar la setmana passada el periodista Kike Marín a Twitter. Xabi Prieto, exfutbolista de la Real Sociedad que s’ha retirat aquesta temporada, ha rebutjat una oferta de 3 milions d’euros nets de la Xina. Al donostiarra, li queda per jugar un parell d’anys en el futbol xinès, però ell ha dit que prou. I prou és prou. És bonic veure que, en un món on els diners tenen més pes que la paraula, el respecte i les bones maneres, encara hi ha persones com ells. Gràcies.