Sumar i restar
Hi va haver un dia que Ernesto Valverde, acabat d’arribar al Camp Nou, va voler veure el talent d’algun jove del planter del Barcelona i el va cridar per entrenar-se. A ell sempre li ha agradat comptar amb gent que empeny a base d’il·lusió. Vist el que volia, va rebre un consell del vestidor. Per descomptat, ningú es va manifestar en contra. Més aviat tot el contrari: molts futbolistes són fills de la Masia. Es tractava, simplement, de tenir en compte els equilibris del vestidor. Un “si tu no vols alguns dels 24 jugadors, que el club els recol·loqui. Però mentre estiguin aquí, tractem-los amb respecte”. No hi ha futur en cap equip si regna el mal ambient. Valverde ho sap de sobres...
És a punt de començar la seva segona temporada a Can Barça. El tècnic basc ja ha parlat amb l’autoritat. Com que vol ser fidel als seus principis –i també al de la història del club–, vol tenir una plantilla curta per poder obrir la porta als joves. Com que Josep Maria Bartomeu està fent-se fotografies a tort i a dret amb els nanos que renoven –sobreexposició del president amb els joves del Barça B per contrarestar la terrible imatge de la fugida d’altres talents assenyalats (mai fins ara s’havia utilitzat aquesta política de comunicació)– s’entén que el club va en la mateixa direcció. Perfecte.
Sumem i restem. Porters: Ter Stegen i Cillessen. Defenses: Semedo, Douglas, Piqué, Mina, Marlon, Umtiti, Vermaelen, Alba i Digne. Centrecampistes: Sergi Roberto, Busquets, Samper, Rakitic, Rafinha, Aleñà, Paulinho, Denis Suárez, André Gomes i Arthur. Davanters: Vidal, Dembélé, Messi, Luis Suárez, Alcácer, Coutinho i Munir. Total, 28. Sense comptar Lenglet i algú més que acabarà arribant. Plantilla curta? Molta feina per a la secretaria tècnica. Una llista curta de futbolistes que permeti que l’ascensor del Miniestadi torni a funcionar és de 20-21 jugadors. N’hi ha 28, més fitxatges.
El club voldria treure’s de sobre dotze futbolistes. Amb alguns jugadors –Douglas, Marlon, Samper, Rafinha, Gomes, Vidal i Munir–, no hi compten. Han de sortir. Gairebé regalats o a través d’un traspàs. A Mina li hauran d’obrir la porta per un tema d’extracomunitaris. Cessió o traspàs? Depèn de les ofertes que arribin. Tres més –Vermaelen, Digne i Alcácer– es quedaran si no hi ha una oportunitat de sortida. Finalment, hi ha el cas de Denis Suárez. El Barça estaria encantat amb un traspàs (te núvies) però ell ja ha comunicat que no marxarà ni amb oli bullint.
Tornem a comptar. 24, més fitxatges. Un problema. És el que passa quan la línia esportiva és tan canviant que d’una temporada per l’altra els fitxatges ja no serveixen. Quan uns futbolistes, pel fet de jugar en el Barça, tenen un sou tan alt que la seva sortida a clubs del seu nivell esportiu lògic es converteix en dificilíssima. És el drama econòmic d’amortitzacions impossibles. I, és clar, el desequilibri emocional d’un vestidor que veu com hi ha companys amargats perquè no poden jugar. En definitiva, és la irresponsabilitat d’una junta i una direcció esportiva que ha pres decisions lleugeres com a conseqüència de les seves dificultats per traçar una línia ideològica recta.
Presos polítics, a casa
Cap agraïment. És el dret. Però continua la injustícia. Lluita fins a la llibertat. Tenim pressa.