És tan clara la submissió provinciana del senyor Ballesteros que només el complex de savi –que és la síndrome del fatxenda– n’explica el cinisme (per no dir la mentida).

Qui comparteix el dol de l’aproximadament 35% de tarragonins que no llencen el vot a l’abocador de la Marca Espanya, segons les darreres conteses municipals, no pot estar-se d’exigir a l’alcalde de Tarragona que justifiqui els 32 milions d’euros de la Generalitat que ha invertit en la seva particular manera de rentar la cara als qui ens peguen, expulsen del país o empresonen, perquè vendre’s la ciutat a l’enemic a la manera tràgica dels polítics de l’època de la Imperial Tarraco tenia unes conseqüències definitives, si fracassaven. Que li ho pregunti, si no, a Sèneca, Pisó i tants d’altres romans força més bons polítics que l’insensat president del comitè organitzador dels darrers Jocs Mediterranis.

Si hem de fer cabal de la crònica d’El Nacional, on Nicolas Tomás donava notícia de l’escridassada que el sisè dia dels Jocs sortia del despatx del batlle tarragoní, qualificar després d’èxit, d’estar a l’altura i d’excel·lents en roda de premsa aquests Jocs del deshonor i de la vergonya sobrepassa l’habitual tendència dels falsos polítics a confondre la filigrana dialèctica amb la mentida.

Josep Fèlix Ballesteros, facilitant l’entrada a l’espanyolitat més rància i violenta a l’aparador de Tarragona al món i reprimint-hi l’expressió del país –que no de l’Estat– que representa, actua com el català que, per perdonar-s’ho, es vesteix amb farbalans i estira la mà per abastar una almoina.