Quique Sánchez Flores ha decidit fa pocs dies, a través d’una entrevista a la revista Jot Down, parlar per primer cop de la seva sortida de l’Espanyol. I ho ha fet carregant a tort i a dret. No se n’ha escapat gairebé ningú. Ni el club, ni la direcció esportiva, ni tampoc els jugadors.

Entre els arguments que esgrimeix el tècnic madrileny, n’hi ha alguns en què no li falta raó, com el fet que el club hagi volgut vendre un projecte molt per damunt de les seves possibilitats i sense els fonaments necessaris per assolir els objectius marcats i que, a més, aquest ni s’hagi venut bé ni tampoc s’hagi explicat degudament quan la temporada passada ja es va començar a veure que les coses no serien com s’havien pintat.

Quique Sánchez Flores també pot tenir motius per queixar-se que bona part dels reforços que va demanar l’estiu passat no es van tancar i que així era difícil fer un pas més endavant. Dit això, hi ha moltes altres crítiques de l’exentrenador blanc-i-blau que serien més que qüestionables, com també la falta absoluta d’autocrítica en aquest exercici de buscar responsables. Per què és de suposar que Quique Sánchez Flores també hi ha tingut alguna cosa a veure en l’irregular paper fet per l’equip l’any passat? Perquè si, segons ell, l’equip que tenia no podia jugar a córrer ni tampoc a passar-se la pilota alguna responsabilitat també hi deu tenir. O no és tasca de l’entrenador trobar un estil de joc d’acord amb la plantilla que té?

Una plantilla, que tot sigui dit, era força millor que la del primer any en diverses línies, però potser ell no va saber treure’n tot el suc.

Com tampoc va saber gestionar ni explicar la seva possible marxa del club a meitat de temporada, quan va rebre una oferta d’Anglaterra. Un tècnic compromès hauria matat l’afer d’arrel i no hauria engreixat durant uns quants dies l’interrogant al voltant del seu futur. Mantenint el silenci i el dubte és difícil guanyar-se la confiança del vestidor.

I, sobretot, no es pot passar en quatre dies de voler ser un creador de somnis dels aficionats periquitos, dit diversos cops aquesta passada temporada, a assegurar ara que és la primera vegada que ha sentit frustració com a tècnic.

Això, no s’empassa per enlloc.