De ‘mercato’, de Mina i de ‘la roja’
Suposo que tenim clar que, amb la columna vertebral de l’equip un any més veterana i desgastada, i sense Iniesta, guanyar la propera Champions serà més difícil que la d’enguany, la de l’any passat o l’anterior. Ergo, hem de reforçar-nos amb primers espases. No tenim caixa? “El Barça és el club del món amb més ingressos” (per patrocini), presumeix Bartomeu (UFEC, 2 de juliol)...
No em quadra que el fitxatge d’Arthur Melo (30 milions més 9 en variables), un bon element però un meló per obrir que trasplantarem directament del Brasil (on juguen a ritme de samba) al nostre mig del camp, impliqui el descart d’un migcampista top com, per exemple, Miralem Pjanic, que em consta que ens agradava moltíssim. Si més no, fins que l’assessor Ariedo Braida (que sembla tret de la genial La grande bellezza de Paolo Sorrentino i que no sé per què mantenim en nòmina) ens va fer saber: “Ho hem pensat millor i Pjanic no encaixa en el Barça. És un bon jugador, però el Barça tindrà un brasiler per complir amb aquest rol” (Calciomercato, 27 de juny). Massa car? Potser sí, però el mercat (embogit i que algun dia explotarà) és el que és. Venem el que hem de vendre i invertim en jugadors consagrats. Sisplau!
Què fem amb Mina?
A propòsit, Yerry Mina és un molt bon central. Una altra cosa és que les seves qualitats no siguin les idònies per a una manera de jugar com la nostra, en què els defenses han d’avançar molt la posició i, sovint, queden exposats a camp obert.
L’alçada de Mina (1,95 m) és inhabitual en un futbolista, els seus moviments són lents i la seva gambada, poc ortodoxa. Dita la qual cosa, és un defensa expeditiu, que juga còmode amb les línies juntes i sense veure’s obligat a haver d’abandonar la zona. N’hi havia prou veient-lo jugar un partit amb el Palmeiras per fer-ne l’informe. Vull interpretar, per tant, que qui va recomanar el seu fitxatge pel Barça va prioritzar el seu potentíssim joc aeri, a més d’una bona col·lació i una habilitat notable per al tall i l’encreuament. Ernesto Valverde, però, no ha confiat gens en el seu (encara) central de 23 anys.
La cessió de Mina (que és extracomunitari) estava cantada, però després de l’exhibició de personalitat i d’efectivitat (tres gols decisius amb el cap) firmada en el mundial, és a dir, en partits de tensió i exigència màximes, Mina s’ha convertit en una opció de negoci. A més, vindrà Clément Lenglet (el francès té bona pinta). Tanmateix, cal valorar el que suposa poder comptar amb un central tan poderós en el joc aeri com és Mina. Cada vegada que el veig pujant a rematar un córner, em provoca el mateix efecte que quan ho fa aquell central de Can Padrós el nom del qual no em ve de gust escriure. Perill de gol!
L’esperpent de ‘la roja’
No em puc resistir a no dir res sobre el fracàs estrepitós de la roja, que, després de protagonitzar un recital de tiki-taka soporífer (aclariment: tiki-taka és la manera vulgar com anomenen a Madrid –i alguns indocumentats d’aquí– el joc combinatiu i de possessió) sucumbia contra una còpia barata d’aquell Rubin Kazan de Kurban Berdiev, el tècnic del rosari. Se’n recorden?
I és que la selecció russa és tan mediocre que no va estranyar que Vladímir Vladímirovitx Putin, convençut –probablement pels seus assessors– que no hi havia res a fer contra els espanyols, no acudís a presenciar el partit al costat de Felip VI. Diuen les males llengües que volia evitar l’escena final humiliant d’un president de Rússia donant la mà perdedora a un rei d’Espanya...
