Si el protagonista de l’article hagués obert la porta de la nostra mansió pirinenca arrambat a la meva filla cupaire, un servidor hauria valorat la seva professió esportiva allunyada dels contrabandistes de fetges, i per què no dir-ho, m’hauria seduït el seu cognom euskaldun rimat amb Machín i Rin-Tin-Tin que regalaria als nets la competència basca de concloure els conflictes amb vehemència. Així, doncs, a pesar de la meva antipatia genètica a tot el camp semàntic vinculat amb corones, ceptres, i catifes vermelles en general, hauria acceptat penjar una foto seva al costat del rebesavi Maurici, el darrer remença català àvid de desobeir les lleis establertes.

Aquest era el sentiment d’una part dels culers envers el gendre del cercador de Dumbos fins que el noiet la va cagar i el seu cunyat, el de l’autoestima injuriada, l’ha expulsat de la reialesa per salvaguardar el pa de les nenes. Així, doncs, estimat Bartomeu, si la seva gent l’ha enviat al replà, seria un detall amb la decència que es plantegés retirar la seva samarreta del Palau per acomplir allò de més que un club i menys que un país. De tota manera, si no fos possible perquè una vegada més només hi posem la punteta, proposo que es mantingui la camiseta penjada amb la condició que sobre el 7 hi brodem “Duque EmPalmado”; així, quan perdem l’enèsim partit d’Eurolliga a la nostra pista podem passar el temps explicant als nens la importància de dessacralitzar les estructures de poder creades pels homes, Barça inclòs. Gràcies.