la crònica
Patiment amb orgull
Balaguer va patir ahir amb la selecció belga. La pantalla gegant que va instal·lar l’Ajuntament de la capital de la Noguera va aplegar mig miler de persones que van seguir amb aplaudiments, festa, bon humor, tambors, nervis, alguns crits a l’àrbitre i, en els tensos minuts finals, amb un patiment mesurat i circumspecte, diríem que bastant centreeuropeu, el duel entre francesos i belgues a Sant Petersburg. La sensació final: orgull pel gran paper jugat per la selecció Hazard, Lukaku i De Bruyne en la copa del món més balaguerina de les que s’han celebrat fins ara.
La passió especial de Balaguer pels belgues no prové del color vermell de la samarreta, el mateix que el de l’equip local; tampoc, tot i que una mica també, per la simpatia que desperta entre molts catalans, a falta de selecció pròpia, la selecció d’un estat que ha acollit amb més justícia els polítics catalans que han hagut d’emprendre el camí de l’exili; sinó, sobretot, per l’entrenador Robert Martínez. La plaça esclatava en aplaudiments cada cop que la realització televisiva mostrava, elegant i amb gest concentrat, aquell jovenet que jugava a futbol a la ciutat i que un dia va marxar a Anglaterra per acabar triomfant en la Premier i conduint una selecció fins a les semifinals del campionat del món de futbol.
Entre la gentada que es va aplegar ahir al vespre a la placeta de Sant Domènec, que es va omplir més enllà de les previsions i moltes persones van haver de seguir el partit dempeus des de les baranes de l’exterior de la plaça, hi havia la germana, amics i familiars de Robert Martínez. El pare del seleccionador semifinalista, el també exfutbolista i exentrenador Roberto Martínez, no va poder superar la tensió del que ahir hi havia en joc i va preferir seguir el partit des de casa. La mateixa Antonieta, la germana del Robert, va haver d’aixecar-se i sortir de davant de la pantalla durant els minuts finals del partit, quan els belgues atacaven i atacaven mentre el campionat se’ls escapava d’entre els dits però no hi havia forma de superar el tancament de la defensa francesa.
La idea de posar una pantalla gegant per seguir en grup la selecció belga va començar a córrer per les xarxes socials després de l’eliminació d’Espanya. Alguns usuaris no es van poder estar de fer la comparació amb l’escàs seguiment d’algunes de les pantalles que havia posat l’Ajuntament de Lleida per seguir la selecció espanyola, i van proposar que en tindria més la de la selecció belga amb seleccionador català. I dit i fet. L’Ajuntament de Balaguer va recollir la idea, i va improvisar en pocs dies la instal·lació d’una pantalla gegant per seguir la semifinal, com a homenatge i suport al balaguerí més famós aquests dies i a la seva família i amics. Fins i tot el consistori va encarregar unes samarretes, de color vermell i algunes de groc, amb una il·lustració de Jordi Calvis i el lema “Som Bèlgica, som Balaguer”. Moltes d’elles es trobaven ahir a la placeta de Sant Domènec donant suport a Robert Martínez i a una selecció que gairebé ha tocat el cel.
La festa balaguerina hauria estat sonada si en algun moment haguessin arribat els gols que haurien portat els belgues fins a la final de Moscou de diumenge vinent. El partit hauria coincidit amb el dia final de la Transegre, la gran festa de l’estiu a Balaguer, que comença a finals d’aquesta setmana i que té el seu moment culminant en la baixada esbojarrada pel riu Segre de multitud d’embarcacions casolanes des de la sortida del pantà de Camarasa fins a la capital de la Noguera, i on no guanya qui més recursos té, sinó qui fa navegar amb més intel·ligència allò de què disposa. Talment com Robert Martínez en les agitades aigües del mundial rus.