Com aquell qui res, fa uns dies ja s’insi­nu­ava que l’exen­tre­na­dor del FC Bar­ce­lona Luis Enri­que, podria aca­bar tre­ba­llant a Las Rozas. I aquesta set­mana s’ha con­fir­mat: Lucho diri­girà la selecció espa­nyola. Després de des­con­nec­tar de l’entorn blau­grana (segur que neces­sari i higiènic), agafa un repte que ben segur serà igual de com­pli­cat. Diria, pos­si­ble­ment, que podria ser-ho més i tot.

Espa­nya ha fet un mun­dial dece­be­dor, man­cada d’iden­ti­tat i lide­ratge. De fet, més enllà de l’anècdota de Lope­te­gui, l’equip no sabia tro­bar con­tinuïtat ni refe­rents que la lide­res­sin sobre la gespa. La pri­mera feina de l’asturià serà tro­bar l’essència de l’equip, i tindrà molt menys temps per imple­men­tar el seu pro­jecte que quan estava a la ban­queta del Camp Nou. Bàsica­ment, perquè la selecció juga molts menys par­tits que un club durant l’any i hi ha molta més dis­con­tinuïtat en la pla­ni­fi­cació. Li serà com­pli­cat tro­bar l’essència perquè els juga­dors també viuen un moment de relleu gene­ra­ci­o­nal: dels garants de l’estil Barça, que van donar la corona del 2010, a una eclèctica manera d’enten­dre el fut­bol que posa l’indi­vidu davant de l’equip. Però, si una vir­tut té el mis­ter és que sap con­viure envol­tat d’egos, pot­ser perquè el seu tam­poc cap al ves­ti­dor. I, aquest fet, li per­met tenir l’ample d’esquena neces­sari per poder car­re­gar amb el repte.

A Lucho se li gira feina i la fede­ració haurà de posar detec­tors sísmics a la sala de premsa. En moments de com­ple­xi­tat com aquests, l’asturià no sol tei­xir com­pli­ci­tats entre la premsa; són els advo­cats d’una afició que demana caps ràpida­ment, s’embol­ca­lla amb ban­de­res si no hi ha res­pos­tes raci­o­nals als pro­ble­mes. Ho avi­sa­ven a les xar­xes soci­als peri­o­dis­tes que han con­vis­cut amb ell al Camp Nou. I, fran­ca­ment, no crec que la fede­ració, després de l’escàndol d’aquest mun­dial, es pugui per­me­tre gene­rar més tensió. Sobre­tot perquè Rubi­a­les encara és dèbil, i pel fet de ser-ho, ha estat més que qüesti­o­nat des que va arri­bar.

Luis Enri­que serà l’entre­na­dor de Rubi­a­les. Arriba amb la llufa pen­jada i haurà de saber-hi con­viure (o no). És qui haurà de tapar el forat d’un Lope­te­gui a qui part de la Bru­nete ja ha per­do­nat la des­lle­ial­tat perquè s’ha ves­tit de blanc: com si el Madrid fos l’ambai­xa­dor real de l’Estat i Flo­ren­tino el gran sultà d’un país de pan­de­reta on tot s’hi val sem­pre que sigui en bene­fici d’un mateix.