Ara que s’ha acabat el mundial ja podem tornar al ball de notícies de cada estiu. Fitxatges, baixes, estat físic dels jugadors, i si són feliços o no en la seva tornada al treball. Però aquest estiu sembla que hi ha un tema addicional que preocupa/ocupa els periodistes i els aficionats: qui es presentarà a les pròximes eleccions a la presidència del Barça?

Per què ara ens preocupa tant aquest tema si, en principi, encara queden tres anys? Hi ha diferents raons, però principalment tres de molt importants: Bartomeu no pot tornar a ser president; la situació dintre de la junta, que segons es diu no és la desitjable, i la trajectòria dels últims dos anys fa la sensació de manca de capacitat estratègica. En altres paraules, molta gent dubta que la junta acabi el seu mandat. I aquests dubtes no són gratuïts.

És en aquest moment quan comencen els moviments o les especulacions, més o menys raonables, al voltant de qui i amb qui es presentarà. I, donat que ja se’n parla, encara que em sembla molt aviat, crec que fóra bo preguntar-nos quin tipus de gestió necessita o volem per al nostre club i quines capacitats i habilitats ha de tenir la persona i el seu equip. Parlant des del punt de vista de tipologia de persona, en el meu cas tinc clar que vull un president amb capacitat de gestió, coneixements i trajectòria dintre del món de l’esport, una persona que tingui l’habilitat d’envoltar-se de bons especialistes, que sigui bon comunicador i que el seu barcelonisme sigui sobradament reconegut. Des d’un punt de vista d’estratègia, voldria que tingués molt clar el model de club i una estratègia definida per al curt, mitjà i llarg termini. Aquest model de club hauria de basar-se en uns pilars, com ara la importància de la formació de jugadors o que no es pot fer el que no es pot explicar al soci. Arribats a aquest punt, he de dir que tot aquell que vulgui presidir el Barça hauria de tenir clar que l’únic compromís ha de ser amb el barcelonisme, i la seva responsabilitat clara és que el Barça sigui respectat, imatge de model de gestió escalable i d’èxit, formador de grans esportistes i persones, i guanyador.

El que ara toca és pensar a ajudar el nostre club, i no estar constantment provocant perquè es parli del canvi de president. Si les coses no es fan bé s’ha de dir, però la forma i el contingut han de ser respectuosos i amb l’objectiu d’ajudar. Fins avui he de dir que només he sentit Toni Freixa fent declaracions en aquest sentit i traslladant aquesta tranquil·litat tan desitjable i necessària.