Opinió

Cromos

El Barça que ve. Aquesta és la qüestió. Sabem que Ernesto Val­verde ha dema­nat un plan­ter curt que li per­meti ser fidel a la història del club per comp­tar amb juga­dors de la casa. Això vol dir 22 juga­dors. 24? No. O 25? Encara menys. 22 són 22. O millor, 22 hau­rien de ser 22. Perquè 22 fut­bo­lis­tes al pri­mer equip per­me­ten a cada lesió, o a cada sanció, o cada incidència, que el Txin­gurri pugui obrir la porta del Camp Nou als joves fut­bo­lis­tes. Ja vam expli­car en aquest espai com Ini­esta, Messi i com­pa­nyia van arri­bar a un acord amb els seu entre­na­dor per a res­pec­tar els fut­bo­lis­tes del Camp Nou per davant de qual­se­vol altra opció. “Si no els vols, fes-los fora; però men­tre esti­guin aquí, compta amb ells”... Per tant, calen sor­ti­des. De fet, calen mol­tes sor­ti­des.

L’Espor­tiu ja ha infor­mat aquests dies dels noms. I el club va boig per posar remei al seu rosari d’errors del pas­sat. Fit­xar bons juga­dors a preus de crack pro­voca un blo­queig perillós que con­di­ci­ona el futur. El dels juga­dors i el del club. El dels fut­bo­lis­tes perquè no hi haurà cap enti­tat dis­po­sada a ofe­rir sous com els que paga el Bar­ce­lona per juga­dors d’aquest nivell, i els del club, perquè l’èxit ha gene­rat un dis­pendi bru­tal en les fit­xes que ofega l’eco­no­mia blau­grana.

Mal­grat que això és així, mal­grat que Pep Segura, Éric Abi­dal i Ramon Pla­nes s’estan dei­xant la vida per col·locar els des­car­tats de Val­verde, de moment, poc movi­ment. Perquè el Barça demana molt i perquè tot­hom sap que té urgències. Així que –diuen a tot arreu–, millor espe­rar l’atac de ner­vis del Bar­ce­lona, i, ales­ho­res, mirar de pes­car entre un mar de fang. I així serà. Temps al temps.

Paral·lela­ment, capítol per a la il·lusió. Un estiu sense cares noves és, quasi, com un sense sol. Amb perdó per a Art­hur i Len­glet, fut­bo­lis­tes en els quals el Bar­ce­lona ha dipo­si­tat mol­tes espe­ran­ces però que no venen, de moment, a assu­mir cap pro­ta­go­nisme relle­vant. Eden Hazard (Chel­sea)? Bru­tal si està a tir perquè juga­dors com ell n’hi ha pocs en el fut­bol mun­dial. Ara bé, fa olor a meren­gue. Willian (Chel­sea)? Però el Barça no acaba de fir­mar a Dembélé? Si juguen en la mateixa posició! O ja no ser­veix l’extrem francès? Rabiot (PSG)? Sor­tida pos­si­ble donada la seva situ­ació con­trac­tual, però, és el per­fil del mig­cam­pista que busca Val­verde? Atenció! André Gomes també des­ta­cava a València jugant amb espais! Golo­vin (CSKA Mos­cou)? Sense comen­ta­ris.

La secre­ta­ria tècnica del Bar­ce­lona passa aquest estiu una autèntica revàlida, cons­ci­ent de la neces­si­tat que té el ves­ti­dor blau­grana de rebre aire fresc. La neces­si­tat. I en aquest punt cal repe­tir aquest terme, neces­si­tat. Perquè una cosa és fit­xar el que cal i l’altra, des­ple­gar els cro­mos sobre el popu­lisme. I d’això, en els últims temps, n’hi ha tants exem­ples que no cal espla­iar-se en la idea. Val­verde neces­sita fut­bo­lis­tes que siguin capaços de tenir la pilota i, a par­tir d’aquí, gene­rar l’hàbitat perquè Messi se senti còmode. El cromo, que ningú ho oblidi, és ell.

L’euro­or­dre

La història posarà el jutge Lla­rena de cara la paret davant d’aquest altre ridícul mun­dial. El sac de la ver­go­nya no té fons... Tenim pressa.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)