Quan Tre­vor Noah, en el seu pro­grama tele­vi­siu The Daily Show, va dir en to de broma que Àfrica havia gua­nyat el mun­dial de fut­bol, va tenir una dura rèplica del minis­tre de l’Inte­rior francès. Li va dir que només 2 dels 23 juga­dors selec­ci­o­nats no havien nas­cut a França, que tots havien estat edu­cats i havien après a jugar a fut­bol a França i que eren ciu­ta­dans fran­ce­sos amb orgull de ser-ho. La resta de mis­sat­ges d’un i altre encara eren més forts; per una banda es deia que eren la mos­tra de la diver­si­tat inte­gra­dora de França, i per altra, que pot­ser eren res­tes del seu colo­ni­a­lisme. Noah va con­cloure que vist que els afri­cans de tot el món es van ale­grar del tri­omf de França, no calia fer incom­pa­ti­bles ser o sen­tir-se africà i francès. Es pre­gun­tava si quan a l’africà que va sal­var una cri­a­tura pen­jada d’un balcó li van donar imme­di­a­ta­ment la naci­o­na­li­tat fran­cesa, el nen li hagués rellis­cat i cai­gut, pro­ba­ble­ment segui­ria sent només africà. Tot ple­gat té molts cai­res per comen­tar en un i altre sen­tit, i no és sen­zill. Però hi ha una certa ana­lo­gia quan veiem, en certs mit­jans, que quan tri­om­fen equips espor­tius amb majo­ria de cata­lans només són citats per la seva per­ti­nença esta­tal.

I refe­rint-nos a l’actu­a­li­tat cons­ta­tem que a tres set­ma­nes de començar la lliga sem­bla que hi pot haver sor­pre­ses. En major o menor escala tots tres equips, Barça, Espa­nyol i Girona, hau­ran de dei­xar sor­tir figu­res impor­tants, les úniques que tenen mer­cat, abans d’incor­po­rar més gent nova.