La pretemporada ja ha començat excepte per als que van jugar el mundial, i amb les incorporacions del brasiler Arthur i el francès Lenglet. Certament el Barça s’ha de rejovenir, ja que té puntals que superen la trentena. Negociar amb jugadors importants no és fàcil, perquè els clubs als quals pertanyen en volen treure molts diners. Sembla que la prioritat barcelonista ara és reforçar el mig del camp perquè la baixa d’Iniesta, de qui costarà moltíssim trobar un bon substitut, i la de Paulinho, amb un perfil inexistent en l’equip, fan que aquest reforç sigui necessari. Les vies per assolir-ho són dues: fitxar o creure en els joves que pugen, i òbviament la intermèdia: fer-ho amb les dues en la proporció adequada. Guanyar la Champions Youth League juvenil va permetre conèixer futbolistes de bon nivell ben dirigits per Garcia Pimienta. No cal recordar que les millors etapes blaugrana van coincidir amb la fornada de joves de la Masia que estan en la ment de tothom. El camí està marcat amb les variants que puguin millorar, però és clar que va funcionar. Quan fitxes un jugador és perquè sigui titular. Si després d’uns partits no s’adapta, hi poses un altre. La temporada és llarga i ha d’haver-hi lloc per a tothom. Els nous fitxatges han de tenir un recorregut que lògicament va lligat a l’edat que tenen i al preu. En cas d’emergència es pot fitxar un jugador, avançada la temporada, com Paulinho, que va complir totes les expectatives. Un jugador jove, malgrat la seva inexperiència, si té qualitat ha de jugar i se li ha de donar confiança. Els bons triomfaran.