Encara hi ha molts campus de futbol en marxa i algú fent vacances o pendent de començar-les i els equips professionals de futbol ja s’entrenen per preparar la nova temporada. Han tornat a la feina i més d’un sense arrodonir les seves plantilles. Molts clubs de futbol no fan bo allò de deixin sortir abans d’entrar. Alguns no tenen la capacitat econòmica suficient per renovar la plantilla ni capacitat per convèncer que volen fer dissabte i no els fan cas. Es la llei del mercat. El temps juga a favor del comprador i del nerviosisme del venedor si és que en té necessitat. Com sempre. Com cada temporada. Precipitar-se fa comprar car. Juguen al gat i la rata. Sovint es donen per fets fitxatges que mai no arriben malgrat la insistència o els capricis de torn. Hi ha necessitats per refer projectes i els canvis de cromos habituals al mercat futbolístic fan que el que ahir era imprescindible, avui és transferible i prescindible. És l’estira i l’arronsa habitual. Hi ha qui treballa amb la gent de la casa per devoció i d’altres que ho fan per obligació. No tenen cap altre remei. Sense un duro al calaix s’han de vestir projectes per engrescar. I això és complicat. Molt complicat. El que un entrenador reclama a preu d’or un altre no ho vol ni veure, ni regalat. Ara tot són ofensives, ofertes i contraofertes que s’allargaran fins que es tanqui el termini de fitxatges. Com cada temporada. Tensen la negociació per aconseguir un bon preu. Els negociants de bestiar ho feien obertament i una encaixada de mans era i és suficient per tancar el compromís. El futbol necessita pàgines i pàgines, clàusules i més clàusules per arribar a acords definitius que estableixen pagament a llarg termini i segons els objectius aconseguits s’encareix.

En això del futbol no hi pot haver res escrit que sigui d’obligat compliment. Cadascú ho veu i ho interpreta a la seva manera. Per algú aquesta és la grandesa d’un esport que pot acabar un partit sense marcar-se cap gol. I té milers de seguidors. Com si res.

Cada cop més els entrenadors han de cedir i planificar unes pretemporades d’acord amb els responsables de màrqueting i les necessitats econòmiques dels seus propis clubs. Ofertes econòmiques que els permeten en alguns casos respirar una mica, només una mica. Ben pocs fan l’agost.