L’atletisme català viu un moment il·lusionador amb la irrupció d’una bona colla de nous valors que, a més de destacar en les categories sub-20 i sub-18 –el que abans en dèiem júniors i juvenils–, ja comencen a treure el cap en la categoria absoluta. Disset atletes catalans formaran part de l’equip espanyol que competirà en el campionat d’Europa que es disputarà a Berlín del 6 al 12 d’agost i entre ells n’hi haurà cinc que són menors de 20 anys. Són Maria Vicente (2001), Jaël Bestué i Sara Gallego (2000) i Pol Retamal i Aleix Porras (1999).

Tots ells tenen en comú, a més de la seva joventut i que debutaran en un gran campionat absolut, que han guanyat alguna medalla en els campionats del món o d’Europa de les seves categories en els tres últims anys. Gallego, Retamal i Porras van pujar al podi en l’europeu juvenil del 2016; Bestué i Vicente, en el mundial juvenil del 2017; Retamal, en l’europeu júnior del 2017, i Vicente, dues vegades, en l’europeu juvenil que s’acaba de disputar. Són, per tant, atletes que ja coneixen el que és viure amb la pressió de lluitar per ser els millors. I que encara poden continuar intentant guanyar medalles en properes edicions dels campionats internacionals de les seves categories.

El més important, però, és que aquests joves atletes puguin arribar a formar part de l’elit en la categoria absoluta. Que no siguin flor de joventut. En el palmarès dels campionats d’Europa o del món juvenils o júniors hi ha un grapat d’atletes catalans que van guanyar medalles i que mai han repetit entre els grans. Alguns ni tan sols van arribar a participar en una gran competició absoluta. Els motius? Mil i un. Lesions, desmotivació, que de l’atletisme no se’n pot viure... No és fàcil formar un atleta i encara menys consolidar-lo. I no és un problema només d’aquí. En el palmarès del mundial júnior d’atletisme –que es disputa des del 1986– hi apareixen Usain Bolt, David Rudisha, Haile Gebrselassie, Javier Sotomayor, Genzebe Dibaba i Ielena Issinbàieva, però també hi ha desenes d’atletes que es van quedar pel camí.

O sigui, que continuïn treballant, oblidem-nos de si són millors que no sé quina gran estrella a la seva edat i que vagin fent. I que tinguin una llarga carrera.