Pel camí de ser un encert
La majoria de fitxatges són melons per obrir. Hi ha pocs jugadors avui en dia que siguin una garantia absoluta. Perquè per molt consolidat que un estigui, no és el mateix brillar en un equip que fer-ho en el Barça, on la pressió es multiplica i a on també s’ha de saber conviure amb l’exigència que suposa jugar en aquest club, analitzat constantment per moltíssims mitjans, i observat per milions de seguidors arreu del món. Sense oblidar, tampoc, la pròpia idiosincràsia del joc blaugrana, que requereix unes qualitats particulars i que poden fer fracassar futbolistes que van arribar al Barça en qualitat de figures. I què es pot dir de la gran pressió que també exerceix el Camp Nou, que es pot convertir en un jutge implacable per als jugadors en funció del seu rendiment o de les sensacions que transmetin. I si no, que li ho preguntin a André Gomes, per exemple.
Aquest estiu, en espera d’algun fitxatge més que encara està per arribar, la incorporació que més incògnites ha despertat és Arthur Melo. Prové d’una lliga, la brasilera, molt diferent, no té experiència en el futbol europeu, és molt jove i a més a més juga en una posició, la de migcampista, que en el Barça té una importància cabdal. Però tots els informes que s’han fet sobre ell per part de la secretaria tècnica són molt bons, tant, que, amb la marxa d’Iniesta, el club va decidir avançar la seva arribada a Barcelona per aquest estiu quan el compromís era que ho fes en el mercat d’hivern. Les referències que es tenien sobre ell el definien com un migcampista de toc, amb bona tècnica, capacitat per associar-se amb els companys, bon director de joc, i amant de les passades curtes, sense menystenir el joc en llarg, encara que no sigui el que més faci servir. Però de les referències, calia passar als fets i Arthur no va decebre en el seu primer partit amb la samarreta del Barça. Contra el Tottenham va completar amb èxit un 93% de les passades que va fer, es va entendre amb els seus companys, i va coronar la seva bona actuació amb un gran gol amb un magnífic xut des de fora de l’àrea. Evidentment que els primers quaranta-cinc minuts en un amistós d’estiu no són una referència de res i que cal ser molt prudents a l’hora de fer anàlisis precipitades, però sí que es pot intuir que amb Arthur la secretaria tècnica del Barça sembla que aquest cop sí que ha encertat amb el fitxatge. Robert Fernández, ja fora del club, també n’és part responsable, tant si acaba funcionant com si no.
Ara bé, perquè aquestes bones sensacions es tradueixin en una realitat Arthur necessitarà que Ernesto Valverde li faci confiança i li doni oportunitats al llarg de la temporada perquè el seu procés d’adaptació sigui al més ràpid possible. I ja se sap que no és gens fàcil conèixer els automatismes del joc blaugrana ni les seves particularitats. Arthur necessitarà minuts i pel que es va veure sobre el terreny de joc en el primer partit de la gira, se’ls està guanyant a pols. Ha vingut a Barcelona amb moltíssima fam per triomfar. Com va reconèixer en una entrevista en aquest diari, té unes ganes boges de seguir el camí de la resta de brasilers que han deixat empremta a Can Barça. El seu entorn és l’ideal perquè no es desviï del seu objectiu perquè viurà juntament amb els seus pares i el seu germà, així que ho té tot a la mà per centrar-se únicament en el futbol i no caure en distraccions que puguin posar en perill el seu repte de convertir-se en un futbolista important en el Barça per al present i per al futur. Arthur està disposat a treballar molt dur per fer-se un lloc entre els escollits de Valverde i, com ja ha dit en més d’una ocasió, té dos referents futbolístics en els quals emmirallar-se i són Xavi i Iniesta. Millor impossible.