La ciutat marroquina de Tànger és història viva de la relació del Marroc amb la Mediterrània. Una història mil·lenària. Ciutat cobejada des de la nit dels temps, dels déus mitològics al fenicis, grecs, cartaginesos, romans, vàndals i bizantins. El 710, amb la conquesta àrab, rep l’influx definitiu. La personalitat que ens arriba fins al present per damunt de les conquestes temporals de portuguesos, britànics i espanyols.  

Tànger fou zona internacional l’any 1925 pel Tractat d’Algesires, és a dir, instrument dels interessos d’Espanya, Bèlgica, els EUA, França, Holanda, Portugal, el Regne Unit, l’URSS i Itàlia. Del 1940 al 1945 va ser ocupada per les tropes espanyoles, fins que el nazis van fer figa. Això ajuda a entendre l’apassionada afició culer de Tànger i les zones del Marroc ocupades per Espanya. El Barça era l’oposició a l’espanyolisme i la dictadura franquista, era el símbol de la llibertat, el seu rival, l’oficialista Madrid, representava –tot i les falsedats de tants desmemoriats del present– l’ocupació espanyola o la dictadura.

És per això que cal fer gires a tot arreu del món, amb mitja plantilla o com sigui. El Barça té un passat i un present polític que és símbol de llibertat, per damunt de directives, temors i prudència excessiva. Tothom del règim espanyol sap què significa el Barça. Com a Tànger ho saben.

Els partits de pretemporada, encara que siguin amb títol inclòs, són molt relatius. Té tast prometedor el llepat ahir; deixem, però, que maduri.