Jorge Lorenzo serà el company de Marc Márquez a HRC l’any vinent. L’acord ha excarcerat el mallorquí de la presó mental on estava reclòs des que va fitxar per Ducati, i l’equip italià ha fet la resta, posant en pista una GP18 impecable. Així, Lorenzo no és que hagi reviscolat, és que s’ha convertit en pilot de referència de MotoGP. A Borgo Panigale, és segur que Claudio Domenicali se’n deu estar penedint, d’haver deixat sol Gigi Dall’Igna com a defensor de la teoria de la paciència amb Jorge Lorenzo. Fan tard. Diumenge al box de Ducati tot eren festes i abraçades. Falses, dignes de Corleone.

També començo a pensar si els laments de Ducati ja són compartits a HRC. Dit d’altra manera, si a l’equip de Márquez creuen que hauria estat millor que Lorenzo no hagués sortit al mercat. En el seu estat actual de forma, motivació i competitivitat, s’han ficat l’enemic al llit i no els serà fàcil que el mallorquí, tot un tricampió del món de MotoGP, accepti jerarquies com en les èpoques de Doohan i Crivillé.

Anem a l’arrel de la qüestió. En la categoria reina hi conviuen dues classes de pilots, els campions –amb corona o en potència– i els que no en seran. En el primer grup tots són pilots capaços de guanyar curses però se’ls pot subdividir en dos grups: els que quan no tenen moto per guanyar saben salvar els mobles i els que quan no els acompanya la mecànica punxen de manera més o menys evident. Entre els que treuen suc de qualsevol moto destaquen Márquez i Rossi. Entre els que els costa anar de pressa amb un artefacte inadaptat al seu pilotatge, Pedrosa, Viñales... i Lorenzo.

L’error de Ducati ha estat considerar que Lorenzo és un pilot en declivi i haver preferit el fiable Dovizioso (32 anys), un pilot net, polit i sense enemics a la graella però que difícilment tindrà una oportunitat per ser campió com la del 2017. Des que el mallorquí va arribar a Ducati fins a la seva revifada a Mugello, el balanç entre Dovi i Lorenzo amb tots dos a la meta era de 14-2 a favor de l’italià. Des que Giorgio té la moto com vol ha sumat 114 punts i el seu company, 83. Clarament, Ducati ha analitzat les prestacions de Lorenzo pels temps i no per l’aspecte mental i, en conseqüència, l’ha subestimat. Qui sap si HRC també... tot i que el discurs públic de Marc Márquez i l’equip mai no ho admetrà.