Prescindir de talent quan aquest escasseja en el mercat? No, gràcies. No veig cap mena de sentit a escoltar ofertes per Ousmane Dembélé amb l’objectiu de recuperar part de la inversió feta la temporada passada i, encara menys, per guanyar múscul econòmic per intentar algun altre possible fitxatge com el de Pogba, per mi molt sobrevalorat futbolísticament, o de Rabiot, un futbolista que sembla que tingui més ganes d’assegurar-se un salari, encara més estratosfèric, que no pas de gaudir amb un projecte competitiu, diferent i guanyador com ho pot ser el del Barça. Tornant a Dembélé, l’aposta per la defensa absoluta de la seva continuïtat no és fruit de l’oportunisme pel gol –una meravella– que va fer contra el Sevilla en la final de la supercopa d’Espanya i que va servir per segellar el triomf, sinó perquè penso que el davanter francès és un futbolista especial, amb talent, ben dotat tècnicament, imparable a camp obert, i amb capacitat per definir a porteria amb les dues cames. Polivalent, es desenvolupa bé a les dues bandes de l’atac, un factor que li va d’allò més bé a Ernesto Valverde.

No negaré que la primera temporada de Dembélé en el Barça va ser bastant negativa. Les lesions, però, hi van tenir molt a veure així com el nou sistema del tècnic i l’arribada en el mercat d’hivern de Coutinho, un jugador que li va restar encara més protagonisme. També és cert que és un jugador que es troba molt més còmode amb espais i amb metres per córrer i que en el Barça molt possiblement sempre es trobarà al seu davant defenses tancades i equips més pendents de defensar i tapar qualsevol via que no pas de plantar cara de tu a tu als de Valverde. Pel que fa al cap, un aspecte decisiu per acabar de triomfar, també és un factor que Dembélé ha de millorar per acabar de convertir-se en un futbolista intocable, d’aquells que entren en l’elit. És molt jove i té temps per fer-ho. En la balança dels actius i dels passius, personalment, penso que guanyen els actius. I valoro també el factor econòmic, encara que hauria de ser secundari quan es parla d’una peça estratègica per al futur del club. O això és el que va assegurar el FC Barcelona quan va decidir, l’estiu passat, contractar-lo. No s’ha d’oblidar que va existir la possibilitat de portar Mbappé però que finalment es va optar pel seu compatriota.

Valverde va deixar molt clar amb la seva alineació contra el Sevilla que compta amb ell per a aquesta temporada. Sap, però, que el club manté una porta oberta a la seva sortida si arriba una oferta impressionant per ell, de 100 milions d’euros en amunt, i per això es va protegir amb l’arribada de Malcom, l’extrem brasiler provinent de la lliga francesa i que malgrat haver fet gairebé tota la pretemporada es va quedar fora de la convocatòria en el primer partit oficial. Va ser un missatge molt nítid del tècnic cap a la direcció esportiva. Entre Malcom i Dembélé, Valverde no té dubtes i prefereix el francès. Veurem com es va desenvolupant aquesta competència al llarg de la temporada. En aquest sentit, això serà bo per al Barça perquè cap dels dos podrà abaixar la guàrdia. Malcom ha demostrat durant la gira que també és un futbolista amb bones qualitats i que pot oferir un bon rendiment a l’equip.

Dembélé, a més a més, continua motivat per triomfar de blaugrana. No va decidir rebel·lar-se amb el Borussia Dortmund per rendir-se tan aviat. No li escau l’etiqueta de perdedor, covard o conformista. Ell vol demostrar a Valverde i a tots els barcelonistes que vol utilitzar el seu enorme talent per ajudar el Barça a aconseguir títols. Necessitarà confiança i també perseverança per explotar totes les seves qualitats, que són moltes, com va quedar demostrat a Tànger.