La supercopa ha deixat dues coses molt clares: guanyar lliga i copa és molt complicat i que l’equip necessita més temps (cosa natural). És difícil jutjar a hores d’ara, almenys jo no m’hi atreveixo, donat que fins fa uns dies no hi havia tots els jugadors. A això li hem de sumar que les noves incorporacions com Arthur, Lenglet o Vidal encara necessiten acabar de entendre’s millor amb l’estil de joc i amb els seus companys. No oblidem que tenim jugadors, com Rafinha, que sembla que estan en el mercat i que tenen minuts aquesta pretemporada, i no sabem si al final marxaran o no. Però una cosa sí que tinc clara: la capacitat de reconversió que té un gol per a algunes persones.

L’any passat vam fitxar un jove Dembélé, que va arribar quasi al final del mercat d’estiu i que per a molta gent era una mica desconegut, però si veiem els vídeos de Youtube semblava que podia ser una bona aposta de futur, inclús a curt termini. Dembélé es va trobar davant d’un repte molt complicat per dos motius; era el gran fitxatge que es feia després de la marxa de Neymar i era el fitxatge més car fins llavors. Aquests dos aspectes i una més que probable falta d’assessorament o ajuda per portar això, van fer que el primer any del jugador no fos el desitjat per ningú. Les lesions van fer encara més difícil l’adaptació i van afectar clarament en l’estat d’ànim del jugador. Aspectes, tots, que van tenir un efecte d’inquietud en l’afició que és va agreujar amb l’increment constant de comentaris i articles criticant el fitxatge i el rendiment del jugador. Aquests articles o comentaris a través de xarxes socials o en tertúlies, en molts casos no tenien en compte el temps necessari d’adaptació, l’edat del jugador, la mala sort de les lesions o el lloc del jugador al camp... Aspectes clau. Potser l’objectiu no era traslladar una inquietud sinó crear mala maror i desestabilització. Ves per on, ara resulta que Dembélé fa un partit correcte que adorna amb un gran gol i és intransferible, el futur, el substitut idoni de Neymar... El crac de la pròxima dècada.

I això ho he sentit i llegit d’alguns que fins fa tres setmanes deien o feien intuir el contrari. A veure, ni era tan dolent abans ni és Messi ara. Hem d’aprendre a relativitzar les coses, analitzar adequadament, pensar i entendre que hem de deixar treballar per tal de veure el que un jugador pot aportar al Barça. I sobretot, la crítica, que sigui constructiva; atacar per atacar només fa mal al Barça i el barcelonisme.