Dos regals

En el par­tit con­tra l’Alavés els juga­dors del Barça van començar a errar les oca­si­ons de gol. Dembélé, tan atre­vit fins ara, només mal­dava per retor­nar pilo­tes a Messi. Raki­tic xutava molt des­viat. Suárez arri­bava tard a tot. Alba xutava fora o als peus del por­ter. Àdhuc quan va sor­tir Cou­tinho va xutar un metre més alt l’ocasió que mai falla. Cons­ci­ent­ment o incons­ci­ent­ment ningú volia pren­dre a Messi la glòria del gol 6.000, espe­ci­al­ment impor­tant quan nou anys abans havia acon­se­guit el 5.000. I així fins que en el minut 50, a Val­verde, que volia sumar els tres punts, li va pujar la mosca al nas i va posar a escal­far Mal­com. Aquest, arri­bat fa poc, no tin­dria manies i intro­dui­ria la pilota a la xarxa a la pri­mera ocasió. Messi se’n va ado­nar i en una acció suïcida se’n va anar de cap pel mig on hi havia més cames i va ser aba­tut sense pie­tat per l’equip con­trari. Falta en posició òptima i gol astut. Ja s’havia asso­lit la fita. Cou­tinho ja va encer­tar en la segona ocasió i Suárez va fer la pas­sada pre­cisa perquè l’argentí pogués fer un segon gol.

El segon regal me’l van fer a mi. Cir­cu­lava per una pista uni­di­rec­ci­o­nal pels bos­cos de Molig quan em va tra­ves­sar un gos, em sem­bla que era un Gol­den Retri­e­ver. Em vaig atu­rar i va venir el seu pro­pi­e­tari. Era Patrick Klui­vert. M’hi vaig adreçar com a soci antic del Barça i li vaig agrair les bones tar­des de fut­bol que ens havia donat i li vaig comen­tar si el seu fill, que té bones con­di­ci­ons per al fut­bol, vin­dria algun dia al Barça. –“Això segur”, em va res­pon­dre.