Que tot sigui tan fred no ho entenc. Cap comiat a l’altura del seu talent i cap reconeixement per la seva aportació al club blaugrana en aquests anys, es fa difícil d’explicar. I d’entendre. N’hi ha prou amb un comunicat de quatre ratlles que explica la desvinculació de Navarro de l’equip? Que s’arribi al final de la temporada i el jugador sembli que no es vol retirar sinó tot el contrari i el club, en canvi, estigui decidit a deixar-lo fora de les pistes, es fa difícil d’entendre. Ja ho tenien acordat? Es vulnera alguna clàusula de confidencialitat si s’explica en quines condicions es va signar el contracte entre el FC Barcelona i Joan Carles Navarro per una durada de deu anys? Segur que aquesta situació està prevista. Hi ha algun punt que especifiqui com ha de ser la retirada i com queda la vinculació entre el club i el jugador o entre el jugador i el club? És possible que tot plegat sigui tan fred com sembla? És un adeu com qualsevol altre dels fitxatges que fa el Barça d’un any a l’altre? Navarro no és un desconegut. Continua vinculat al club en els termes que ja han negociat o han de partir de zero per trobar una ubicació on Navarro pugui transmetre els seus coneixements? Es jubila als 38 anys. O el jubilen de cop i volta? Massa interrogants que algú hauria d’aclarir en un no res. No deu ser més difícil que un tir de tres. Per a Navarro és poca cosa. Per a un directiu segur que és una mica més complicat, però possiblement ho té escrit. El president havia jugat a bàsquet. Cal que algú demani un temps mort. Que algú aturi un partit que no pot continuar movent-se entre malentesos i mitges veritats amunt i avall. L’aclariment és urgent. I necessari. De part de la Junta i de part del jugador. Ningú no entén res. L’aficionat blaugrana tampoc.

Que algú de la casa en el propers anys torni a brillar en el bàsquet blaugrana com Joan Carles Navarro sembla difícil però molt senzill de pensar i voler. I no és per manca de jugadors amb condicions, sinó probablement per urgències de la mateixa secció blaugrana malgrat la voluntat esportiva de potenciar l’esport de formació.

L’adeu de Navarro no hauria de ser una bomba. I menys, que els exploti a les mans.