Opinió

Retirar-se

Es jubila als 38 anys. O el jubilen de cop i volta? Massa interrogants que algú hauria d’aclarir en un no res

Que tot sigui tan fred no ho entenc. Cap comiat a l’altura del seu talent i cap reco­nei­xe­ment per la seva apor­tació al club blau­grana en aquests anys, es fa difícil d’expli­car. I d’enten­dre. N’hi ha prou amb un comu­ni­cat de qua­tre rat­lles que explica la des­vin­cu­lació de Navarro de l’equip? Que s’arribi al final de la tem­po­rada i el juga­dor sem­bli que no es vol reti­rar sinó tot el con­trari i el club, en canvi, esti­gui deci­dit a dei­xar-lo fora de les pis­tes, es fa difícil d’enten­dre. Ja ho tenien acor­dat? Es vul­nera alguna clàusula de con­fi­den­ci­a­li­tat si s’explica en qui­nes con­di­ci­ons es va sig­nar el con­tracte entre el FC Bar­ce­lona i Joan Car­les Navarro per una durada de deu anys? Segur que aquesta situ­ació està pre­vista. Hi ha algun punt que espe­ci­fi­qui com ha de ser la reti­rada i com queda la vin­cu­lació entre el club i el juga­dor o entre el juga­dor i el club? És pos­si­ble que tot ple­gat sigui tan fred com sem­bla? És un adeu com qual­se­vol altre dels fit­xat­ges que fa el Barça d’un any a l’altre? Navarro no és un des­co­ne­gut. Con­ti­nua vin­cu­lat al club en els ter­mes que ja han nego­ciat o han de par­tir de zero per tro­bar una ubi­cació on Navarro pugui trans­me­tre els seus conei­xe­ments? Es jubila als 38 anys. O el jubi­len de cop i volta? Massa inter­ro­gants que algú hau­ria d’acla­rir en un no res. No deu ser més difícil que un tir de tres. Per a Navarro és poca cosa. Per a un direc­tiu segur que és una mica més com­pli­cat, però pos­si­ble­ment ho té escrit. El pre­si­dent havia jugat a bàsquet. Cal que algú demani un temps mort. Que algú aturi un par­tit que no pot con­ti­nuar movent-se entre malen­te­sos i mit­ges veri­tats amunt i avall. L’acla­ri­ment és urgent. I neces­sari. De part de la Junta i de part del juga­dor. Ningú no entén res. L’afi­ci­o­nat blau­grana tam­poc.

Que algú de la casa en el pro­pers anys torni a bri­llar en el bàsquet blau­grana com Joan Car­les Navarro sem­bla difícil però molt sen­zill de pen­sar i voler. I no és per manca de juga­dors amb con­di­ci­ons, sinó pro­ba­ble­ment per urgències de la mateixa secció blau­grana mal­grat la volun­tat espor­tiva de poten­ciar l’esport de for­mació.

L’adeu de Navarro no hau­ria de ser una bomba. I menys, que els exploti a les mans.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)