El mundial de Putin
Amb la perspectiva dels dies acabarem descobrint que el mundial 2018 ha sortit regalat al president rus, Vladímir Putin. No estava clar, després del fracàs organitzatiu dels Jocs d’hivern de Sotxi (2014) i les complicacions endèmiques de la política russa dels últims temps. Putin no podia tornar a fallar davant la comunitat internacional i, veient el resultat, la majoria d’analistes podrien considerar que li ha sortit rodona la jugada.
El hooliganisme no va treure el nas. Els estadis van estar a l’altura (90% de mitjana d’assistència) i el mundial es va acabar sense incidents ni amenaces terroristes. Això, i que molts periodistes van oblidar per moments que vivien en una democràcia de baixa intensitat, amb un líder messiànic que combat l’oposició fora de les institucions i algunes minories (com ara el col·lectiu LGTBI) que tenen restringits els drets. Les grans empreses de comunicació van ensenyar-nos una Rússia endolcida a través de les cròniques d’ambient i, sobretot, a les xarxes socials dels influencers, que descobrien els plaers de l’antic tsar. Fins i tot, la selecció amfitriona va fer un magnífic paper per acabar de fer aflorar l’orgull patri.
Gianni Infantino, president de la FIFA, va posar-hi la cirereta: “Aquest ha estat el millor mundial de la història.” Barcelona va quedar entronitzada per Samaranch el 1992; Infantino ho fa a Rússia, però sobretot beneeix davant de les potències mundials Vladímir Putin, que just després del mundial va tancar definitivament la guerra freda amb el polèmic president Donald Trump. El fi de la història.
De Rússia a Qatar en poc menys de quatre anys. Més futbol, menys democràcia. El futbol, opi contemporani del poble, tapa el que sigui, sobretot si s’aconsegueix ampliar mercats, fidelitzar nous consumidors i crear un bon espectacle d’abast global. De fet, a Qatar la FIFA legitimarà un règim autoritari abans d’aterrar el 2026 a l’Amèrica del Nord: lectura econòmica, show business. Els grans mercats emergents també reclamen l’interès d’Infantino, i més quan la MLS i la MX Bancomer fan els deures des de fa un temps. Un estudi de Soccerex del 2018 explica que, tenint en compte el Football Finance Index, el mercat futbolístic dels EUA és el segon més fort del top 30, només darrere de la Premier League. Atents al futur.