Les querelles, es posen. No s’amenaça de posar-les. N’estem tips, de veure com multitud de persones es passen el dia anunciant que aniran als tribunals per qualsevol motiu, de vegades absurds, però va passant el temps i d’aquella amenaça inicial no en queda ni rastre. Pensava en això a l’hora de valorar tot aquest assumpte sobre aquest intent del PSG per aconseguir el fitxatge de Rakitic. Així com passa amb les querelles, les clàusules de rescissió es paguen o no es paguen. No es fa marejar la perdiu dient que s’està disposat a abonar-la per posar la por al cos esperant un moviment del que se sent, en teoria, pressionat per deixar-lo en condicions inferiors en una hipotètica negociació. Sincerament, a mi se’m fa estrany pensar que el PSG preveia que podria iniciar una negociació amb el Barça per endur-se el migcampista croat després que el club parisenc es negués en rodó a negociar primer per Thiago Silva, ja fa uns anys, per Verratti l’estiu passat o en aquest per Rabiot.

Amb Neymar no van tenir cap dubte i van fer efectiu el preu de la seva llibertat, així com el Barça va fer el mateix amb Rivaldo abonant els 4.000 milions de pessetes al Deportivo en l’últim dia de mercat o més recentment amb d’altres futbolistes. Amb la pressió de complir amb el fair-play financer i d’haver de pagar aquest estiu la milionada pel traspàs de Mbappé era impossible que el PSG es pogués plantejar seriosament afrontar la incorporació de Rakitic posant els 125 milions que costa la seva llibertat sobre la taula. Així doncs, interpreto que el que volien era intimidar el Barça perquè aquest s’avingués a negociar pel migcampista croat, afalagat per l’interès i esperançat que amb aquesta proposta potser tindria la sort de pescar una millora contractual poc després d’un any d’haver renovat.

El club blaugrana, però, s’ha mantingut ferm i s’ha negat en rodó a parlar sobre la possibilitat de desprendre’s de Rakitic si no era pel que costa la seva clàusula. Potser a les oficines no tothom compartia la mateixa opinió, però hauria estat un escarni absolut asseure’s a negociar per un futbolista imprescindible per a Valverde, que ho va expressar rotundament a la sala de premsa, i amb un club, el PSG, que no només et va treure Neymar, sinó que sempre s’ha negat, amb tot el dret del món, a traspassar-te un jugador, i que van denunciar per haver incomplert el joc net financer.

En aquesta entretinguda guerra, el Barça n’ha sortit vencedor. Manté Rakitic i no li apujarà ni un euro del que té firmat. Almenys això és el que ha transcendit, i per al bé del club hauria de ser així, perquè amb els costos salarials disparats el Barça no es pot permetre tornar a millorar les condicions d’un jugador amb contracte amb vigor i que va ampliar el seu vincle amb el club ara tot just fa un any. El que no acabo d’entendre és per què es va crear una sensació d’alarmisme quan es va fer públic que el PSG intentaria el fitxatge de Rakitic. No discutiré que el croat és un futbolista molt important en l’esquema de Valverde i que ha tingut un rendiment molt òptim des que va fitxar pel FC Barcelona. Però si els francesos haguessin perdut el nord i haguessin posat els 125 milions d’euros de la seva clàusula de rescissió, el Barça hauria fet un bon negoci econòmicament, i esportivament no tinc el més mínim dubte que entre tots els migcampistes que hi ha en la plantilla s’hauria trobat qui el substituís. I si no, s’hauria anat al mercat.