Polèmic Piqué
Hi ha futbolistes d’elit que, fins i tot en un món tan mediatitzat com el seu, circulen força discretament, sense que tal circumstància indiqui que el seu talent sigui menor pel simple fet que una cosa no té a veure amb l’altra. De fet, hi ha hagut i potser encara hi ha futbolistes excepcionals dels quals pràcticament no se sap res a banda de la seva actuació als estadis. En canvi, hi ha futbolistes dels quals s’acaba parlant més pel seu comportament extraesportiu (i també antiesportiu durant els partits o a través de declaracions) que per la brillantor de les seves aportacions esportives. Sigui com sigui, la discreció (que, per exemple, seria atribuïble a Messi, encara que se’n parli molt pel fet de ser el millor futbolista del món) no és una paraula que pugui associar-se a Gerard Piqué. S’hi associa la polèmica, però no perquè ell sempre la busqui.
No discutiria que a vegades Piqué pot ser un bocamoll i tampoc que, a través de declaracions o de missatges a les xarxes socials, ha pogut jugar més o menys deliberadament a la provocació. Però també altres vegades ha fet declaracions argumentades i entenimentades que han estat motiu de polèmica arran de la intolerància del patrioterisme espanyol més barroer: sobretot en relació amb el procés independentista (dret a l’autodeterminació, fets de l’1 d’octubre) o pel que fa a la seva implicació “professional” amb la selecció espanyola, de la qual s’ha acomiadat remarcant que considera acabada aquesta etapa i ni tan sols incidint en el fet que deu estar fart dels insults rebuts defensant la roja. Piqué s’ha posicionat lliurement en determinats aspectes i l’espanyolisme recalcitrant no li ho ha perdonat. Ell sí que ha estat víctima de delictes d’odi tant pel fet de ser català com pel seu catalanisme. M’atreviria a afirmar que amb certes declaracions no ha volgut acaparar l’atenció mediàtica, sinó que més aviat certs mitjans l’han bescantat per afavorir i propagar certes reaccions furibundes. I encara que et posis auriculars, no deu ser agradable saber que et xiulen i t’insulten. Així que té prou maduresa i enteniment per no enfrontar-se a una colla de fatxes. Una altra cosa és que tampoc li agradi sortir als mitjans per la seva relació amb la Guàrdia Urbana. Però aquesta és una altra història.