Amb només tres jornades disputades afirmar que aquesta lliga només se la disputaran el Barça i el Real Madrid podria ser una exageració de dimensions descomunals. Queda un munt de campionat i poden passar moltíssimes coses, des de lesions de jugadors importants, derrotes inexplicables i l’inici d’altres competicions com la Champions o la copa del Rei que poden afectar el rendiment global d’un equip. Però la fotografia després d’aquests primers tres partits ja ens deixa els dos equips més grans de la lliga al capdavant de la classificació. Tots dos sense cap derrota i fent la sensació que han començat la lliga amb les idees molt clares, plenament conscients que el campionat es pot decidir en el primer tram i qui en surti desbancat pot acabar pagant-ho molt car. És el que li va passar al Real Madrid la temporada passada, amb un inici molt irregular en què va deixar escapar molts punts. El Barça de Valverde ho va saber aprofitar per agafar distància i no perdre-la fins a acabar firmant una lliga gairebé perfecta, amb només una derrota, al camp del Llevant i quan el títol ja era a la butxaca.

Després de perdre Neymar i d’entendre que la plantilla havia perdut qualitat, Valverde, intel·ligent, va decidir centrar tots els esforços en aquesta competició i en va recollir els fruits. En aquesta, i veient el que li va passar al Madrid, ha optat per la prudència, excessiva per alguns, i manté la dinàmica de confiar en els teòrics titulars durant aquests primers partits. Cap dels fitxatges encara no ha estat titular en cap dels tres primers partits de la lliga i contra l’Osca no va fer canvis fins que el partit no estava decidit del tot. En el cas del Madrid, sembla que Julen Lopetegui no vol que es repeteixi el que va succeir amb Zidane l’any passat i també en aquest inici està donant confiança a un mateix onze, també contra rivals teòricament molt més fluixos, com el Leganés, i la sensació de fortalesa és important. Les rotacions, els dos grans, les deixen per a més endavant i això explica el ferm caminar del Barça i el Real Madrid pel campionat fins ara i que ja hagin agafat una distància més que respectable amb altres equips cridats a ser protagonistes d’aquesta lliga.

L’Atlético de Madrid, per exemple, ja és a cinc punts de blaugrana i madridistes la temporada en què tothom donava per fet que l’equip de Simeone seria un ferm candidat a opositar pel títol. S’han reforçat amb jugadors de qualitat i van aconseguir retenir Griezmann precisament per anar per la lliga, però el seu començament és molt decebedor. Qui sap si ja han fet tard, perquè eixugar diferències com aquesta en una lliga tan ajustada i amb equips tan potents i competitius com el Barça i el Madrid és summament difícil. Veurem si reaccionen o continuen deixant escapar punts pel camí. També és a cinc punts dels dos primers classificats el Sevilla, i el València, que tan bé va començar la temporada passada, és a set punts dels dos equips capdavanters.

A més dels punts, futbolísticament tant el Barça com el Real Madrid han deixat palès que estan molt per sobre dels altres, i això sense haver utilitzat la profunditat de les seves plantilles. Estan fent gols a cabassos –els de Valverde n’han fet dotze i els de Lopetegui deu– i només n’han encaixat dos. O molt canvien les coses i la resta de rivals es posen les piles o aquesta lliga fa pinta de ser de dos.