Totes li ponen, a Florentino. O fa que li ponguin, que seria la diferència entre l’atzar i el mèrit. O potser també el risc d’un possible descrèdit si alguns objectius s’han aconseguit no pas sempre amb joc net. Efectivament el Real Madrid ha aconseguit tres Champions seguides. Fruit d’això enguany ha aconseguit que per al millor davanter, per al millor mig, per al millor defensa i per al millor porter de la Champions fossin elegits els que la van jugar defensant aquell equip. El detall subtil ha estat que com a millor jugador quan tothom pensava que seria elegit Cristiano, ja exjugador del Madrid, s’ha aconseguit que fos triat Modric, encara jugador. Florentino també n’ha sortit prou bé, de desfer-se del crac sense gaires problemes així com, increïblement, va sortir quasi indemne d’haver ensorrat la selecció espanyola en el mundial en fitxar el seu seleccionador, Lopetegui, uns dies abans de començar el campionat. I al damunt l’aposta per Lopetegui, a qui s’havia lloat per la seva trajectòria, li està sortint bé. Amb més jugadors de casa, està practicant un joc semblant al City i pot anar a més, ja que, jugador per jugador, crec que tenen més qualitat que l’equip de Guardiola.

Com a dialèctica forçosa ens hem de referir al Barça, que ha començat bé però que encara hem de veure’l quan s’enfronti als grans equips de la lliga. La plantilla ja tancada, veiem amb estupor que no hi ha suplent previst per si Piqué, per sanció o per indisposició, no pot jugar. Els altres centrals juguen millor per l’esquerra. Si la baixa fos circumstancial, cap problema, però si fos llarga...