Totes li ponen, a Flo­ren­tino. O fa que li pon­guin, que seria la diferència entre l’atzar i el mèrit. O pot­ser també el risc d’un pos­si­ble descrèdit si alguns objec­tius s’han acon­se­guit no pas sem­pre amb joc net. Efec­ti­va­ment el Real Madrid ha acon­se­guit tres Cham­pi­ons segui­des. Fruit d’això enguany ha acon­se­guit que per al millor davan­ter, per al millor mig, per al millor defensa i per al millor por­ter de la Cham­pi­ons fos­sin ele­gits els que la van jugar defen­sant aquell equip. El detall sub­til ha estat que com a millor juga­dor quan tot­hom pen­sava que seria ele­git Cris­ti­ano, ja exju­ga­dor del Madrid, s’ha acon­se­guit que fos triat Modric, encara juga­dor. Flo­ren­tino també n’ha sor­tit prou bé, de des­fer-se del crac sense gai­res pro­ble­mes així com, increïble­ment, va sor­tir quasi indemne d’haver ensor­rat la selecció espa­nyola en el mun­dial en fit­xar el seu selec­ci­o­na­dor, Lope­te­gui, uns dies abans de començar el cam­pi­o­nat. I al damunt l’aposta per Lope­te­gui, a qui s’havia lloat per la seva tra­jectòria, li està sor­tint bé. Amb més juga­dors de casa, està prac­ti­cant un joc sem­blant al City i pot anar a més, ja que, juga­dor per juga­dor, crec que tenen més qua­li­tat que l’equip de Guar­di­ola.

Com a dialèctica forçosa ens hem de refe­rir al Barça, que ha començat bé però que encara hem de veure’l quan s’enfronti als grans equips de la lliga. La plan­ti­lla ja tan­cada, veiem amb estu­por que no hi ha suplent pre­vist per si Piqué, per sanció o per indis­po­sició, no pot jugar. Els altres cen­trals juguen millor per l’esquerra. Si la baixa fos cir­cums­tan­cial, cap pro­blema, però si fos llarga...