Visca els gols
Els deu gols vistos al Camp Nou en el partit contra l’Osca (8-2) van ser un espectacle futbolístic. Repartits en dues parts, 3-2 en la primera i 5-0 en la segona! La valentia de l’equip de Leo Franco, fidel a un estil de joc, va contribuir a veure un partit vistós i gens ensopit. Curiosament amb un Barça desconnectat en els primers minuts, el rival va desnivellar el marcador amb una bona jugada per banda mal defensada pels barcelonistes. Tots pensàvem en el mateix jugador, que va aparèixer amb una jugada descomunal. A partir d’aquí, amb sort inclosa amb el segon gol, semblava que el Barça posava la directa, però un nou desajust defensiu, res nou en aquest equip, va fer anar al descans amb un gol de diferència. Mateix equip a la represa, el resultat ja ho diu tot. La qüestió és elemental: amb equips de major potencial, com poden penalitzar aquests preocupants desajustos defensius? Hi pot influir el sistema de joc emprat? Valverde n’ha fet servir una gran varietat. L’1-4-3-3 d’inici amb davanters explosius i ràpids, amb Luis Suárez que torna a marcar gols i a jugar bé, fa mal a les defenses contràries però deixa el mig camp en inferioritat numèrica. L’1-4-4-2 sembla més equilibrat, és un sistema que fa servir bastant i permet tenir més unides les línies. L’1-4-2-3-1, si els mitjapuntes ajuden, també pot ser interessant en alguns partits. El que és clar és que no es pot culpar només els defenses, sinó tot el sistema defensiu que comença des de la pressió que facin els puntes. També té mèrit defensar bé, però els gols són la salsa del futbol.